Fierce Creatures

Sense tractar-se d'un remake ni d'una segona part, podríem dir que aquesta sensacional i esbojarrada comèdia és una segona versió d'A Fish Called Wanda.
La història en aquest cas va d'una gran multinacional que comprar una altra empresa de la que en forma part un zoològic. L'empresa hi comença a fer canvis contraris a l'essència de l'establiment.
Repeteixen de manera magistral John Cleese i Jamie Lee Curtis (Rollo Lee i Willa Weston, respectivament), que tornen a jugar amb les dobles interpretacions sexuals, en aquesta ocasió encara més picants. Els acompanya una vegada més Michael Palin (Adrian 'Bugsy' Malone), que si a la primera interpretava a un tartamut, en aquesta encarna l'encarregat del zoo dels insectes, que xerra pels descosits.
I finalment l'immens Kevin Kline, que interpreta dos papers, pare i fill, el propietari de la multinacional i l'hereu, Rod i Vince McCain.

Al més pur estil del vodevil, la pel·lícula està carregada de gags, de situacions hilarants i de conyes amb segones que faran les delícies dels amants del gènere.
La química entre els actors és impressionant una vegada més i el guió impecable. La trama et va portant amb ganes de saber quina serà la propera bretolada i està pensada fins al darrer detall per fer-nos passar una estona sensacional.
I és que una vegada més el guió té la mà de John Cleese, ex-Monthy Python, i això es nota.

No destaquen ni la banda sonora (més aviat costumbrista) ni els recursos tècnics emprats, però és que d'això es tracta. La idea és que la importància de tot recaigui en el guió i les interaccions entre els personatges. Com si fos un sketch rere un altre.
Aquí no val allò de que les segones parts no són bones i a cada segon del metratge es detecta que els protagonistes s'ho van passar realment bé en crear aquesta segona versió igual de fresca que l'original, malgrat la diferència temporal entre elles (la primera data del 1988, gairebé una dècada de diferència!).

Adient per a qualsevol amant de la bona -boníssima- comèdia. Contraindicada per a qui només rigui amb productes com Jack-Ass o similars.

Fitxa:
1997
Director: Fred Schepisi, Robert Young
Guió: John Cleese, Iain Johnstone, William Goldman
Repartiment: John Cleese, Jamie Lee Curtis, Michael Palin, Kevin Kline, ...

Track escollit:
"Hungry Heart"
Written & performed by Bruce Springsteen

Frase escollida:
Rollo Lee: Oh, great... terrific!
[Advancing on Bugsy, who starts backing away]
Rollo Lee: He decides to keep the zoo open, so you kill him! Brilliant! Well done! Thank you so much, especially for shooting him right between the eyes,
[Points to his forehead]
Rollo Lee: so that it doesn't look like an accident. Because the people at Octopus will know that he was coming here to close us down, so there's our motive for murdering him. Stunning! Well, Mr. Brain of Britain, what are we going to tell the police, who are, of course, already on their way here? Another example of the thoroughness of your plan! Go on, I'm all ears.
[Bugsy stutters]
Rollo Lee: What do you suggest we do with the dead body of the incredibly famous man, who you have just... ASSASSINATED?
[Bugsy stutters some more]
Rollo Lee: Sorry, I didn't... quite catch it... What? What was that?... Pop him in the blender?

Olympus Has Fallen

Una de les moltíssimes pel·lícules patriòtiques nord-americanes. En aquest cas ens trobem davant d'una mala còpia de les primeres entregues de Die Hard barrejada amb qualsevol altra cinta en la que el President dels Estats Units d'Amèrica està en perill. Traces de patriotisme extrem tant pel que fa a la caiguda de la Casa Blanca en sí, com en la manera de recuperar el poder mitjançant un heroi.
Quan la veus, trobes a faltar aquella essència que tenia (atenció a l'exemple) Independence Day.

Excel·lent però pel que fa a acció, ja que en cap moment de la pel·lícula tens un moment per a respirar, sempre en passa alguna. En aquest cas, una colla de nord-coreans molt emprenyats assalten el famós edifici i posen a la vora de l'escac i mat a tota una potencia mundial.

L'heroi que ens condueix és Mike Banning, interpretat per Gerard Butler. Un ex-agent del servei secret que molt convenientment és capaç d'entrar a la Casa Blanca enmig de tot el merder per, sense que pràcticament ningú se n'adoni, anar fent via liquidant enemics.
Digne de menció l'actuació de Rick Yune (encara que sempre fa la mateixa cara), que fa de dolent de la pel·lícula, Kang.
I evidentment, com a reclam d'entitat i serietat, Morgan Freeman, que interpreta al portaveu de l'Administració Trumbull, que acaba actuant de President en funcions. Té els seus moments. Aaron Eckhart, que interpreta el President segrestat, ens deixa indiferents.

En general, doncs, una pel·lícula previsible, entretinguda a moments i sense cap valor afegit per sobre de les altres que s'han fet del mateix gènere. No és millor que Air Force One, on també el President dels EUA estava en perill, ni tampoc millor que The Sum of All Fears on, per cert, també hi estava Freeman.

En resum, molts trets, explosions i sentiment nord-americà. Molta crispeta i expressions de sorpresa explosiva. Adient per a crispetaires compulsius amb ganes de foc, trets i morts, contraindicada per a qui estigui fart de que li diguin "veus com hem d'estar sempre en guerra?".

Fitxa:
2013
Director: Antonie Fuqua
Guió: Creighton Rothenberger, Katrin Benedikt
Repartiment: Gerard Butler, Morgan Freeman, Aaron Eckhart, ...

Track escollit:
"Christmas With The Man I Love"
Written by Andrew Kingslow and Sarah Dowling

Frase escollida:
Speaker Trumbull: Get me some coffee. Half and half. Three sweet'n lows. In a real cup. Not one of those paper or Styrofoam things.
[pause]
Speaker Trumbull: Alright, let's secure all nuclear sites. Get me our expert on North Korea. Then I want to speak with the premier of North Korea on a secure line. After that I want to speak with the Russians, the Chinese, the British, and the French. And set up a press conference. In that order.