Safe

Que Jason Statham està encasellat és una obvietat. Li passa com en el seu dia a Bruce Willis, que sempre feia de paio dur (encara ho fa, de fet). La diferència és que Statham té el seu estil, el de barallar-se amb tot el que troba per davant i utilitzar qualsevol eina que tingui al seu voltant per fer-ho.
Per tant, estem davant d'una altra mostra de les virtuts bruceleenianes del noi rapat amb cara de pocs amics.
Si bé la trama ens porta en una pugna a tres bandes ben construïda entre la policia, els xinesos i els rusos, la pel·lícula en sí no aporta massa més que una serie consecutiva de persecucions (amb el maleït moviment epilèptic de la càmera a l'espatlla -o a la mà fins i tot-), baralles, trets, etcètera.
La qüestió és que aquí no hi ha ningú que tingui un pam de net i, evidentment, ningú que sàpiga lluitar i disparar millor que Statham, que no té ni una rascada després de cada una de les tombarelles i amanides de trets en les que es troba.

La gràcia de tot plegat és la coprotagonista de Statham, una nena xinesa bastant marisabidilla que té una facultat especial amb el tema del números i com que memoritza una combinació llarguíssima d'una caixa forta (d'aquí el títol, si és que si han esmerat), tothom va darrere d'ella.
I qui és el salvador? Statham.

No hi ha massa més a dir, adient per a fans incondicionals de Jason Statham i contraindicat per qui ja en tingui prou de Transporter, Crank i similars.

Fitxa:
2012
Director: Boaz Yakin
Guió: Boaz Yakin
Repartiment: Jason Statham, Catherine Chan, Chris Sarandon, ...

Track escollit:
"Piano Sonata No. 14 in C Sharp Minor Moonlight - Adagio Sostenuto" 
Written by Ludwig van Beethoven

Frase escollida:
Luke Wright: [to Mei] There's a school for gifted children up in Seattle. It's a nice drive... if you like trees and shit.