La pel·lícula té el pressupost de les grans ocasions i es nota amb el ventall ben vistós d'efectes especials i d'imatges espectaculars. Em fa l'efecte que mai havia vist una cinta on es malmetés tant de mobiliari urbà (estaran contents els de l'ajuntament de Metròpolis/Nova York).
La cosa comença amb referències d'Avatar amb Russell Crowe fent de Jor-El, el pare de Kal-El (Henry Cavill), més conegut com a Superman, volant a lloms d'un drac alat que esquiva explosions al moribund Krypton que, de fet, veiem per primera vegada al cinema, que jo recordi.
Després d'aquella mà de floritures aèries, l'acció fa un salt en el temps des de l'entrada de la nau que porta al protagonista de menut a la Terra fins a l'actualitat, on treballa en un vaixell pesquer que, mira per on, es troba amb una plataforma petrolífera en plena destrucció... Evidentment sabem que el barbut Clark Kent salvarà als indefensos obrers de la plataforma.
A partir d'aquí es forma la història d'aquest prodigi de nano amb un muntatge a base d'eterns flashbacks que semblen no tenir aturador.
Quan ja es porten prop de dues hores de pel·lícula i després de veure el malvat General Zod (Michael Shannon) amb una sobreactuació afectada aparèixer del no-res i les lliçons del pare-Crowe, corre'm-hi tots, que hem d'acabar la cosa amb alguna batalla èpica.
La banda sonora és similar a la de la trilogia recent de l'alter ego de Bruce Wayne barrejada amb la d'Inception.
Segurament el millor de la pel·lícula són els pares adoptius del superheroi, interpretats per Kevin Costner i Diane Lane, perque Lois Lane (Amy Adams), sembla més una nena rebel que just acaba de finalitzar la carrera de periodisme (però ei, fardant d'haver guanyat un Pulitzer).
En resum, després de tota una caminada per una història que ja coneixem i que no aporta cap novetat ni valor afegit (tret del parkinson abusiu de la càmera), cal acabar la pel·lícula amb una batalla èpica que es fa eterna tot i durar deu minuts pel cap baix.
Una batalla que ben bé sembla un pinball per la ciutat al més pur estil de Bola de Drac. De fet, es pot dir que és una barreja entre Matrix i la sèrie japonesa.
Totalment prescindible, encara que l'actor protagonista té una miqueta més de credibilitat que l'anterior substitut del gran Christopher Reeve.
Per cert, dues coses, la frase final d'una militar a mode de gag, lamentable. I una pregunta a l'aire... Superman no suava, no?
Adient per als no coneixedors del superheroi i ignorants en general, contraindicada per a fanàtics de les pel·lícules de la dècada dels setanta i vuitanta.
Fitxa:
Director: Zack Snyder
Guió: David S. Goyer, Christopher Nolan, Jerry Siegel i Joe Shuster
Repartiment: Henry Cavill, Amy Adams, Russell Crowe, Kevin Costner, Diane Lane, Laurence Fishburne, ...
Track escollit:
"Look to the Stars"
by Hans Zimmer
Frase escollida:
Lois Lane: Welcome to the Planet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada