D'entrada la idea de posar el fill de l'heroi John McClane (Bruce Willis), Jack, interpretat per Jail Courtney, ja feia tremolar de valent. I és que una de les nombroses gràcies del personatge era que s'enfrontava a terroristes ell solet, amb aquella samarreta de tirants que al final de la pel·lícula ja no era blanca, sagnant per totes bandes, rebent per totes bandes i amb aquell cinisme tan característic...
Aquí tot està descafeïnat, sembla que se n'hagin oblidat de què va fer famós al personatge.
Si bé és cert que la química entre els dos personatges no acaba d'anar malament, es nota massa que volen esprémer la saga a tota costa i que fins i tot es plantegen de continuar-la amb el cadell McClane quan Willis decideixi que ja n'hi ha prou.
L'altre punt dolent -dolentíssim- és que sembla haver estat rodada amb presses, amb desgana i amb nombrosos errors de ràcord . Persecució per aquí, explosió per allà, un final ràpid sense una èpica batalla cos a cos final i apa, fins la propera. Per enèsima vegada criticar durament els enquadraments de càmera i el parkinson d'aquesta. No passa res si una escena d'especialistes no ha sortit com hauria, per que com que no es veu res definit, tu posa sorolls de xocs, motors, trets i explosions i avall. Això no es fa així. La història del cinema ens ha brindat nombroses persecucions plenes d'acció i realisme, acurats treballs dels especialistes per a que es vegi ben clar què passa sense necessitat de crear-ho digitalment. Que li preguntin a Frankenheimer (Ronin), per posar un exemple, com es roden les persecucions.
Això sí, hi ha moments que et fan arrencar una riallada. L'escena del taxista rus (genial Pasha D. Lychnikoff) cantant New York de Sinatra, alguna rèplica entre pare i fill, el moment del tot terreny a l'autopista...
Però tot plegat no deixa de ser una mera anècdota en una cinta plena de despropòsits. Entretinguda i divertida, però John McClane és un mite, i en aquesta pel·lícula cau.
El dolent (malgrat el gir final) tampoc té massa carisma ni entitat. Res a veure amb Alan Rickman a la primera entrega de 1988. Allò si que era un malvat en tota regla. I la meravellosa catchphrase del protagonista Yipee Ki-Yay, motherfucker aquí està posada amb calçador, més per no decepcionar per no haver-la inclòs que una altra cosa.
Adient per a amants de les convulsions constants de càmera i contraindicada per a fans, molt fans, de McClane.
Fitxa:
2013
Director: John Moore
Guió: Skip Woods, Roderick Thorp
Repartiment: Bruce Willis, Jail Courtney, Sebastian Koch, Rasha Bukvic, Pasha D. Lychnikoff, ...
Track escollit:
"Doom and Gloom"
by The Rolling Stones
Frase escollida:
John McClane: [as they gear up] You got a plan?
Jack McClane: Not really. I kinda thought we would just wing it, you know. Running in, guns blazing! Make it up as we go.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada