El paper de Cruise és similar al que anys després ha fet a Jack Reacher, però en aquesta tracta de ser més còmic i més juganer. Vaja, que no deixa de ser una paròdia crispetaire sense massa a aportar.
Es tracta d'un producte híbrid entre la saga de Mission:Impossible i True Lies.
Mal traduïda -per variar- a l'espanyol com a "Noche y Día" (sabem que knight vol dir 'cavaller'), aquest no és el major despropòsit de la pel·lícula. La molt coneguda dislèxia cultural nord-americana aquesta vegada ens porta els sanfermines ni més ni menys que a Sevilla.
A banda d'aquesta calamitat de localització, l'acció és divertida, l'entreteniment està garantit si el que s'espera és una colla de trets, persecucions, piruetes i resolucions airoses al darrer moment. La química entre els dos personatges principals és correcta i fins i tot bona en alguns moments, per molt absurda que sigui la trama.
Els papers dels secundaris passen força desapercebuts però són correctes. És el cas de Jordi Mollà (Antonio Quintana), que interpreta un traficant amb més pinta de llatí que una altra cosa, i de Paul Dano (Simon Feck), que és el cervellet culpable de tot el merder muntat, tot per que ha inventat una pila que suposadament no s'esgota.
Digne de menció tot el tema de les persecucions per Sevilla, convincents i ben rodades. Com a mínim això sí que està bé.
Adient per a crispetaires àvids d'acció, persecucions i trets, contraindicada per a qui cregui que veurà una altra True Lies.
Fitxa:
2010
Director: James Mangold
Guió: Patrick O'Neill
Repartiment: Tom Cruise, Cameron Díaz, Peter Sarsgaard, Jordi Mollà, Viola Davis, Paul Dano, ...
Track escollit:
"Ride Like the Wind"
by Christopher Cross
Frase escollida
Roy Miller: On the count of 3. Ready? 1...
[June runs around madly while she is shot at wildly]
June Havens: Sorry! I panicked!
Roy Miller: What number would you like?
June Havens: Three. Yeah, let's just stick with three. It's good.
Roy Miller: Okay...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada