In Time

Una bona idea rodada com si es tractés d'un videojoc on s'han d'anar 'passant pantalles' i córrer i saltar de plataforma en plataforma. Brillen més les interpretacions secundàries que les principals i l'estètica futurista és força minimalista (sobretot entre els de la franja horària rica) i, de fet, també ho és la profunditat dels personatges, que és gairebé nul·la.

La part bona de la cinta és la primera, on fa reflexionar sobre el sistema monetari basat en el temps. Representa que gràcies a la ciència es deixa d'envellir als 25 anys (i sembla que això impliqui que tothom és ben plantat, prim i atlètic), això si, a partir del moment en que es compleixen els 25 tan sols queda un any al rellotge dels leds verds del braç i si no guanyes temps (treballant o robant-lo als altres) mors.
La premissa és senzilla i cruel per als més desfavorits, per això hi ha zones horàries en funció de la quantitat de temps del rellotge que porten. Ja ho diuen nombroses vegades a la pel·lícula (com volent fer que sigui la frase transcendental): Per a que uns pocs siguin immortals, molts han de morir.

A banda de si són reflexions profundes o no, la pel·lícula és, si més no, entretinguda. Molta corredissa, un look bastant cool i un ritme accelerat que no cansa. Les interpretacions són bastant planes, no oblidem que el protagonista, en realitat és cantant/ballarí. Justin Timberlake (Will Salas) resulta correcte. Una interpretació d'aquelles que s'oblida ràpidament. La seva companya d'aventures, Amanda Seyfried (Sylvia Weis) tampoc és res de l'altre món però encaixa bé en el paper de nena mimada. El que no és massa versemblant és que de cop i volta tingui consciència de Robin Hood només per que ha estat passant la nit amb un noi senzill del guetto.
Qui sí que fa un paper meritori és Cillian Murphy (Raymond Leon), sempre amb aquell lleuger toc d'ambigüitat que el caracteritza. Realment convincent.
La resta són anecdòtics, com el paper de Johnny Galecki (Borel), l'amic alcohòlic del protagonista.

En definitiva, una cinta bastant buida però entretinguda. Que explica un sistema cruel però es queda en la superfície i hi passa de puntetes, però malgrat tot, es deixa veure.
Adient per a fans dels videojocs de plataformes, està estructurada d'una manera molt similar. Contraindicada per als que la idea els sedueix i espera un desenvolupament extens de la mateixa.

Fitxa:
2011
Director: Andrew Niccol
Guió: Andrew Niccol
Repartiment: Justin Timberlake, Amanda Seyfried, Cillian Murphy, Vincent Kartheiser, ...

Track escollit:
"In a Manner of Speaking"
written by Winston Tong
performed by Nouvelle Vague

Frase escollida:
Sylvia Weis: What have we got?
Will Salas: A day. You can do a lot in a day.