American Hustle

Ambientada a finals de la dècada dels setanta, la pel·lícula narra l'operació Abscam però de manera fictícia. De fet, a l'inici de la cinta se'ns adverteix amb un Some of this actually happened.
En general és una cinta rodada molt a la manera d'Scorsese, amb una molt bona ambientació d'espais i presentació dels personatges. De fet, s'utilitza molt el recurs de la càmera de seguiment mitjançant el tràveling, quelcom que l'esmentat director utilitza força als seus treballs. Però bàsicament el pilar fonamental és el guió i, intrínsecament, la interpretació.

Ja que parlàvem de presentació de personatges, deixeu-me que faci menció de la meravellosa caracterització d'aquests. En primer lloc per que els actors que els interpreten en algun cas disten molt del que estem acostumats a veure. És evident el cas de Christian Bale (Irving Rosenfeld), que està molt lluny del fibrat Bruce Wayne de la saga Batman. Aquí el veiem calb, gras i amb problemes de cor. Senzillament espectacular, molt ficat en el paper, digne de veure'l.
Similar és el cas de Jeremy Renner (Mayor Carmine Polito), que també s'allunya dels seus habituals papers d'acció amb armes de tot tipus a les mans. Aquí encarna un alcalde amb un look molt similar al de Joe Pesci a Goodfellas o Casino, i val a dir que és del tot convincent. Bradley Cooper (Richie DiMaso), en canvi, fa un paper força similar al que ens té acostumat i, malgrat té algun moment memorable, és possiblement el més descafeïnat de la funció.
A banda del cameo de Robert de Niro (Victor Tellegio) que interpreta -evidentment- un capo de la mafia, que omple la pantalla com ens té acostumats (i que, per cert, ni tan sols apareix als crèdits), pel que fa a l'elenc femení, destacar Amy Adams (Sydney Prosser) que fa un paperàs amb el canvi d'accents i que amb una mirada ho diu tot. Jennifer Lawrence ve a ser com Cooper, un pèl descafeïnada malgrat tenir els seus gags.

Interpretació a banda, el ritme de la cinta és correcte, molt probablement per que la sensacional tria de la banda sonora guia constantment escena a escena. Potser hi ha algun moment que realment sobra (com el playback de Lawrence), però en definitiva està feta de tal manera que t'atrapa. 

Pel que fa a d'altres aspectes, tenint en compte la naturalesa del protagonista, ja era de suposar un petit gir final, que tampoc és cap sorpresa, per que està tot bastant mastegat, però dóna un aire refrescant per concloure-ho tot.
La llàstima és que no sabrem mai ben bé com acaba la història de l'Ice fishing...

Adient per a qui gaudeixi de les pel·lícules ben construïdes en base a un bon guió, contraindicada per... no crec que sigui contraindicada, és molt recomanable. 


Fitxa:
2013
Director: David O. Russell
Guió: Eric Warren Singer, David O. Russell
Repartiment: Christian Bale, Amy Adams, Bradley Cooper, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence, Robert de Niro, ...

Track escollit:
"10538 Overture"
by Electric Light Orchestra

Frase escollida:
Paco Hernandez: This whole thing is racist. Abscam? "Arab-scam"? It's completely racist!
Richie DiMaso: So what do you have to worry about, Sheik? You're Mexican.

Man of Steel

Innecessària i lenta cinta amb referències a d'altres pel·lícules i sèries de ciència ficció. El producte que ens recorda que ja no hi ha res més a explicar sobre l'home d'acer. Un superheroi caduc que, com a mínim, ja no porta els calçotets per fora dels pantalons, i amb això no vull ni tocar el món del còmic, que no controlo gens i només parlo en referència al cinema en sí.

La pel·lícula té el pressupost de les grans ocasions i es nota amb el ventall ben vistós d'efectes especials i d'imatges espectaculars. Em fa l'efecte que mai havia vist una cinta on es malmetés tant de mobiliari urbà (estaran contents els de l'ajuntament de Metròpolis/Nova York).

La cosa comença amb referències d'Avatar amb Russell Crowe fent de Jor-El, el pare de Kal-El (Henry Cavill), més conegut com a Superman, volant a lloms d'un drac alat que esquiva explosions al moribund Krypton que, de fet, veiem per primera vegada al cinema, que jo recordi.

Després d'aquella mà de floritures aèries, l'acció fa un salt en el temps des de l'entrada de la nau que porta al protagonista de menut a la Terra fins a l'actualitat, on treballa en un vaixell pesquer que, mira per on, es troba amb una plataforma petrolífera en plena destrucció... Evidentment sabem que el barbut Clark Kent salvarà als indefensos obrers de la plataforma.

A partir d'aquí es forma la història d'aquest prodigi de nano amb un muntatge a base d'eterns flashbacks que semblen no tenir aturador.

Quan ja es porten prop de dues hores de pel·lícula i després de veure el malvat General Zod (Michael Shannon) amb una sobreactuació afectada aparèixer del no-res i les lliçons del pare-Crowe, corre'm-hi tots, que hem d'acabar la cosa amb alguna batalla èpica.

La banda sonora és similar a la de la trilogia recent de l'alter ego de Bruce Wayne barrejada amb la d'Inception.

Segurament el millor de la pel·lícula són els pares adoptius del superheroi, interpretats per Kevin Costner i Diane Lane, perque Lois Lane (Amy Adams), sembla més una nena rebel que just acaba de finalitzar la carrera de periodisme (però ei, fardant d'haver guanyat un Pulitzer).

En resum, després de tota una caminada per una història que ja coneixem i que no aporta cap novetat ni valor afegit (tret del parkinson abusiu de la càmera), cal acabar la pel·lícula amb una batalla èpica que es fa eterna tot i durar deu minuts pel cap baix.

Una batalla que ben bé sembla un pinball per la ciutat al més pur estil de Bola de Drac. De fet, es pot dir que és una barreja entre Matrix i la sèrie japonesa.

Totalment prescindible, encara que l'actor protagonista té una miqueta més de credibilitat que l'anterior substitut del gran Christopher Reeve.

Per cert, dues coses, la frase final d'una militar a mode de gag, lamentable. I una pregunta a l'aire... Superman no suava, no?

Adient per als no coneixedors del superheroi i ignorants en general, contraindicada per a fanàtics de les pel·lícules de la dècada dels setanta i vuitanta.

Fitxa:

Director: Zack Snyder

Guió: David S. Goyer, Christopher Nolan, Jerry Siegel i Joe Shuster

Repartiment: Henry Cavill, Amy Adams, Russell Crowe, Kevin Costner, Diane Lane, Laurence Fishburne, ...

Track escollit:

"Look to the Stars"

by Hans Zimmer

Frase escollida:

Lois Lane: Welcome to the Planet.