Hitchcock

Entretingut semi-biopic sobre els mesos de la preparació i el rodatge de Psycho i la relació entre Alfred Hitchcock (interpretat per Anthony Hopkins) i la seva dona Alma Reville (interpretada per Helen Mirren). D'entrada probablement trobarem que la caracterització del geni del suspens a sobre de Hopkins és excessiva, fins i tot grotesca. Però tot forma part d'un pla. La pel·lícula no prova de ser un biopic amb tots els ets i uts, una rigorosíssima explicació sobre aquells estressants mesos del 1959. Al contrari. Aquí el que prima és la construcció de personatges i tocar diversos (masses) botons i no aprofundir massa en cap aspecte, com es el cas dels somnis del protagonista amb els assassinats d'Ed Gein, que són meres anècdotes lligades amb calçador a la trama principal.
Hi ha nombrosos gags i picades d'ullet a l'univers Hitchcock, com no podia ser d'una altra manera quan es busca l'efectisme a tota costa.
I amb això no vull dir que sigui una mala pel·lícula. No, la cinta està molt bé i és entretinguda. Helen Miren es menja la pantalla i el pobre Hopkins sota les capes i capes de maquillatge (facial i corporal) fa una bona feina sobretot amb la veu (en versió doblada no es pot gaudir, clar), i en les postures estàtiques.
L'elenc que els acompanya està realment a l'alçada, tant d'interpretació com de caracterització. Fins i tot Jessica Biel (Vera Miles), gairebé predestinada a ser la noia maca de les pel·lícules en les que treballa, aquí es distancia bé d'aquest cartell i és convincent.
Els secundaris treballen bé i deixen que el protagonisme tingui el pes en Mirren i Hopkins, per que a fi de comptes la història tracta de la seva relació, la del matrimoni Hitchcock, de la tossuderia d'ell i la paciència d'ella.

Estèticament està molt cuidada, els moviments de càmera estan estudiats per a que ens recordin a la manera de filmar del protagonista, les il·luminacions i els enquadraments són sobris i adients, portant-nos sense adonar-nos al final de la poca durada (per tractar-se de quelcom biogràfic) de la cinta.
I el final és gran, molt gran. Segurament una mica excessivament pallasso, però les reaccions de Hitchcock/Hopkins fora de la sala de cinema pendent de les reaccions del públic que està veient l'estrena de Psycho són genials.
I l'acomiadament del protagonista com si es tractés d'un capítol de la seva sèrie de televisió, també és molt gran.

Evidentment no aprendrem res sobre el cineasta. De fet la gran majoria de coses que hi apareixen ja les sabem de sobres. El seu mal caràcter, la seva compulsiva golafreria, l'obsessió per les noies rosses i un llarg etcètera. I no es tracta de saber més del cineasta, si no de passar l'estona amb les xafarderies d'aquells mesos.

Adient per a qui vulgui passar una estona entretinguda sobre cinema clàssic i contraindicada per a qui es pensi que va a veure una extensa narració sobre Alfred Hitchcock i els seus secrets.

Fitxa:
2012
Director: Sacha Gervasi
Guió: John J. McLaughlin i Stephen Rebello (novel·la)
Repartiment: Anthony Hopkins, Helen Mirren, Scarlett Johansson, Danny Huston, Toni Collette, Michael Wincott, Jessica Biel, ...

Track escollit:
"Theme from 'Hitchcock'"
by Anthony Pleeth, Skaila Kanga, Everton Nelson, ...

Frase escollida:
Alfred Hitchcock: You may call me Hitch. Hold the Cock.

The A-Team

Els que vam créixer amb la sèrie de televisió dels 80 on hi havia molts trets però no moria ningú teniem molta por que no fos una desastrosa adaptació del mite. I el cert és que et queda un sabor agredolç de boca després de veure-la.

D'una banda és d'agrair la certa similitud dels actors actuals amb els de la sèrie, tot i que s'havia especulat amb molts noms per a cadascun d'ells. Sense anar més lluny hi havia els rumors de Bruce Willis o Mel Gibson per al paper que finalment interpreta Liam Neeson (Col. John 'Hannibal' Smith); pel paper interpretat per Bradley Cooper (Lt. Templeton 'Faceman' Peck), que aquí coneixíem com a Fènix, s'havia parlat de Brad Pitt, per Sgt. Bosco 'B.A.' Baracus (que interpreta Quinton 'Rampage' Jackson) fins i tot s'havia dit que l'actor original, Mr. T, podria fer-lo. I finalment per al paper de Capt. 'Howling Mad' Murdock (Sharlto Copley) òbviament havia sonat el nom de Jim Carrey.

De tota manera hi ha diversos aspectes del guió i de la pel·lícula en sí que decepcionen. En primer lloc la mítica escena d'un vehicle volant pels aires i bolcant (amb el vell truc de posar una rampa darrere d'uns arbustos) se'ls ha oblidat. En segon lloc, la famosa furgoneta GMC de Baracus s'utilitza ben poc i tampoc s'eternitza gustosament en els invents i bricolatge que realitzaven a la sèrie al més pur estil de l'equip original.

Les parts positives són diverses. D'una banda hi ha química entre els personatges i la relació que tenen entre ells és força similar a la dels originals, fins i tot descobrim el 'perquè' a Baracus li fa por volar i l'han de drogar cada vegada que l'han de pujar a un avió.
Segurament el famós monòleg amb el que començava cada capítol de la sèrie s'hauria d'haver posat exacte i íntegre a l'inici de la cinta i el theme també. Enlloc d'això hi ha algunes notes que recorden la famosa sintonia i algunes frases just abans dels crèdits de la famosa veu que recitava l'explicació de qui era l'equip A. Evidentment hi haurà qui digui que ja està bé per que la cosa va de com es crea l'equip i de per què fugen de la justícia i sobreviuen com a 'soldats de fortuna'.
Tornant a les interpretacions, pel que fa als secundaris, no n'hi ha cap que sigui digne de menció especial. Correctes i algun d'ells superflu, però formant part d'un tot que no trontolla en excés.
Amb tot, l'entreteniment està garantit, frases i situacions enginyoses, i diverses picades d'ullet a la sèrie original (fins i tot un cameo, això sí, en la versió doblada).

En definitiva adient per a la canalla nascuda després dels vuitanta com a divertimento i contraindicada per a fanàtics de la sèrie molt fanàtics, no acabaran decepcionats, però per poc.

Fitxa:
2010
Director: Joe Carnahan
Guió: Joe Carnahan, Brian Bloom, Skip Woods i Frank Lupo i Stephen J. Cannell (sèrie de televisió)
Repartiment: Liam Neeson, Bradley Cooper, Jessica Biel, Quinton 'Rampage' Jackson, Sharlto Copley, Patrick Wilson, Brian Bloom, ...

Track escollit:
"I've Been Lonely For So Long"
Written by Posie Knight and Jerry Weaver
Performed by Frederick Knight

Frase escollida:
Capt. 'Howling Mad' Murdock: Hang on, everybody - I wanna try something I saw in a cartoon once!

Total Recall

Remake innecessari de la de 1990 que no té ni molt menys la genuïnitat i la visceralitat de l'original.
Aquí ens endossen un sempre-amb-la-mateixa-expressió Colin Farrell (Douglas Quaid/Hauser) enlloc d'Arnold Schwarzenegger, que d'acord que no sap ni caminar, però com a mínim el paper feia per a ell. La millor de la pel·lícula és Kate Beckinsale, que substitueix Sharon Stone en el paper de Lori.
La trama es basa única i exclusivament en el fet que el protagonista li han canviat els records i és un individu que en realitat no és, però el rerefons de la cinta original es perd completament.
A la de 1990 hi havia un perquè, una causa de tot i un objectiu final que en aquesta no hi és en absolut. Tot és una excusa per fer una sèrie d'efectes especials poc agradables visualment.
Fins i tot el gag de la prostituta de tres pits tan memorable a la cinta oficial ens l'endossen aquí sense cap raó de ser. En la de Paul Verhoeven tenia una raó de ser donades les mutacions generalitzades, en aquesta hi és per que sí.

Les úniques coses a destacar d'aquesta pel·lícula és el fet que al món només són habitables Austràlia i part d'Europa i que per viatjar d'un lloc a l'altre  es fa servir el mètode de la "caiguda", que es basa en un viatge subterrani travessant la Terra. Això és enginyós, però a banda d'aquest punt i de la persecució inicial pels terrats de les cases, la resta és prescindible. I això és trist.

Destacable el curt paper de Bill Nighy, que deixa anar diverses sentències que fan accentuar la cara de mai-he-trencat-un-plat de Farrell i desapercebuda intervenció de Jessica Biel, que és molt maca la noia, però no la recordarem per les seves actuacions.

En resum, desafortunada. Adient per a crispetaires enfervorits i contraindicada per a qui pretengui veure quelcom a la Total Recall de 1990.

Fitxa:
2012
Director: Len Wiseman
Guió: Kurt Wimmer, Mark Bomback, ...
Repartiment: Colin Farrell, Kate Beckinsale, Jessica Biel, Bryan Cranston, Bill Nighy, ...

Track escollit:
"Typhoon"
Written by Ebow Graham
Performed by Foreign Beggars featuring Chasing Shadows

Frase escollida:
Lori Quaid: How the hell should I know? I just work here.