RoboCop

Destastrós remake de l'obra de Paul Verhoeven (RoboCop, 1987).
No té ni l'essència, ni la gràcia, ni el carisma de l'original i tan sols serveix per revisar malament el clàssic.
Per suposat, en els temps que corren un policia híbrid entre humà i màquina no ens diu massa, per la qual cosa en aquesta cinta s'han recolzat en el rerefons polític i en la relació del policia en qüestió i la seva familia. Temes sobre els que, d'altra banda, passa de puntetes sense cap mena d'efectivitat.

Pel que fa a la interpretació, cap dels membres de l'elenc és memorable. El que més s'acosta potser és Gary Oldman (Dr. Dennett Norton), encara que no deixa de ser un incomprès en un món de corruptes com ho era el seu personatge del comissari Gordon a la recent saga de Batman.
No passa gens desapercebut Samuel L. Jackson (Pat Novak), que encarna una mena de xarlatà del futur en un programa on ell és l'estrella i on es dirigeix en un monòleg perpetu amb la mateixa cara que recitava l'Ezequiel 25-17 a Pulp Fiction.

El guió, totalment previsible i mancat de naturalitat. La banda sonora fa encara més previsibles els esdeveniments (tan sols serveix per fer un lleuger gag en una de les escenes de simulació -el track escollit- i per fer algun revival).
El ritme de la cinta és lent, desespera. Sobretot tenint en compte que es tracta d'una pel·lícula d'acció.
I parlant d'acció. A veure qui és el guapo que pot veure alguna cosa en les escenes àlgides. Sempre solc anomenar el parkinson de càmera, però en aquesta ja frega els límits de la presa de pèl. Això no és filmar, és marejar. Ni càmera a l'espatlla, senzillament a la mà i amb mal pols.

Per acabar amb aquesta aberració senzillament dir que no calia. Gens. Si a algú se li donen milions per crear un remake com a mínim que innovi.

Adient per a ignorants que no sabien ni que existia la RoboCop de 1987. Contraindicada per a la resta. De debò, no ho feu.

Fitxa:
2014
Director: José Padilha
Guió: Joshua Zetumer; Edward Neumeier i Michael Miner (guió del 1987)
Repartiment: Joel Kinnaman, Gary Oldman, Michael Keaton, Abbie Cornish, Samuel L. Jackson, ...

Track escollit:
"If I Only Had a Heart"
Written by Harold Arlen & E.Y. Harburg
Performed by Andrew Page
Produced by Pedro Bromfman
Vocals Produced by Bruno Coon

Frase escollida:
Raymond Sellars: We gonna give Americans a product they can love, figure they can rally behind.
Liz Kline: We can't put a machine on the street.
Raymond Sellars: Forget the machines. They want a product with a conscious. Something that knows what it feels like to be human. We gonna put a man inside a machine.

The A-Team

Els que vam créixer amb la sèrie de televisió dels 80 on hi havia molts trets però no moria ningú teniem molta por que no fos una desastrosa adaptació del mite. I el cert és que et queda un sabor agredolç de boca després de veure-la.

D'una banda és d'agrair la certa similitud dels actors actuals amb els de la sèrie, tot i que s'havia especulat amb molts noms per a cadascun d'ells. Sense anar més lluny hi havia els rumors de Bruce Willis o Mel Gibson per al paper que finalment interpreta Liam Neeson (Col. John 'Hannibal' Smith); pel paper interpretat per Bradley Cooper (Lt. Templeton 'Faceman' Peck), que aquí coneixíem com a Fènix, s'havia parlat de Brad Pitt, per Sgt. Bosco 'B.A.' Baracus (que interpreta Quinton 'Rampage' Jackson) fins i tot s'havia dit que l'actor original, Mr. T, podria fer-lo. I finalment per al paper de Capt. 'Howling Mad' Murdock (Sharlto Copley) òbviament havia sonat el nom de Jim Carrey.

De tota manera hi ha diversos aspectes del guió i de la pel·lícula en sí que decepcionen. En primer lloc la mítica escena d'un vehicle volant pels aires i bolcant (amb el vell truc de posar una rampa darrere d'uns arbustos) se'ls ha oblidat. En segon lloc, la famosa furgoneta GMC de Baracus s'utilitza ben poc i tampoc s'eternitza gustosament en els invents i bricolatge que realitzaven a la sèrie al més pur estil de l'equip original.

Les parts positives són diverses. D'una banda hi ha química entre els personatges i la relació que tenen entre ells és força similar a la dels originals, fins i tot descobrim el 'perquè' a Baracus li fa por volar i l'han de drogar cada vegada que l'han de pujar a un avió.
Segurament el famós monòleg amb el que començava cada capítol de la sèrie s'hauria d'haver posat exacte i íntegre a l'inici de la cinta i el theme també. Enlloc d'això hi ha algunes notes que recorden la famosa sintonia i algunes frases just abans dels crèdits de la famosa veu que recitava l'explicació de qui era l'equip A. Evidentment hi haurà qui digui que ja està bé per que la cosa va de com es crea l'equip i de per què fugen de la justícia i sobreviuen com a 'soldats de fortuna'.
Tornant a les interpretacions, pel que fa als secundaris, no n'hi ha cap que sigui digne de menció especial. Correctes i algun d'ells superflu, però formant part d'un tot que no trontolla en excés.
Amb tot, l'entreteniment està garantit, frases i situacions enginyoses, i diverses picades d'ullet a la sèrie original (fins i tot un cameo, això sí, en la versió doblada).

En definitiva adient per a la canalla nascuda després dels vuitanta com a divertimento i contraindicada per a fanàtics de la sèrie molt fanàtics, no acabaran decepcionats, però per poc.

Fitxa:
2010
Director: Joe Carnahan
Guió: Joe Carnahan, Brian Bloom, Skip Woods i Frank Lupo i Stephen J. Cannell (sèrie de televisió)
Repartiment: Liam Neeson, Bradley Cooper, Jessica Biel, Quinton 'Rampage' Jackson, Sharlto Copley, Patrick Wilson, Brian Bloom, ...

Track escollit:
"I've Been Lonely For So Long"
Written by Posie Knight and Jerry Weaver
Performed by Frederick Knight

Frase escollida:
Capt. 'Howling Mad' Murdock: Hang on, everybody - I wanna try something I saw in a cartoon once!

Total Recall

Remake innecessari de la de 1990 que no té ni molt menys la genuïnitat i la visceralitat de l'original.
Aquí ens endossen un sempre-amb-la-mateixa-expressió Colin Farrell (Douglas Quaid/Hauser) enlloc d'Arnold Schwarzenegger, que d'acord que no sap ni caminar, però com a mínim el paper feia per a ell. La millor de la pel·lícula és Kate Beckinsale, que substitueix Sharon Stone en el paper de Lori.
La trama es basa única i exclusivament en el fet que el protagonista li han canviat els records i és un individu que en realitat no és, però el rerefons de la cinta original es perd completament.
A la de 1990 hi havia un perquè, una causa de tot i un objectiu final que en aquesta no hi és en absolut. Tot és una excusa per fer una sèrie d'efectes especials poc agradables visualment.
Fins i tot el gag de la prostituta de tres pits tan memorable a la cinta oficial ens l'endossen aquí sense cap raó de ser. En la de Paul Verhoeven tenia una raó de ser donades les mutacions generalitzades, en aquesta hi és per que sí.

Les úniques coses a destacar d'aquesta pel·lícula és el fet que al món només són habitables Austràlia i part d'Europa i que per viatjar d'un lloc a l'altre  es fa servir el mètode de la "caiguda", que es basa en un viatge subterrani travessant la Terra. Això és enginyós, però a banda d'aquest punt i de la persecució inicial pels terrats de les cases, la resta és prescindible. I això és trist.

Destacable el curt paper de Bill Nighy, que deixa anar diverses sentències que fan accentuar la cara de mai-he-trencat-un-plat de Farrell i desapercebuda intervenció de Jessica Biel, que és molt maca la noia, però no la recordarem per les seves actuacions.

En resum, desafortunada. Adient per a crispetaires enfervorits i contraindicada per a qui pretengui veure quelcom a la Total Recall de 1990.

Fitxa:
2012
Director: Len Wiseman
Guió: Kurt Wimmer, Mark Bomback, ...
Repartiment: Colin Farrell, Kate Beckinsale, Jessica Biel, Bryan Cranston, Bill Nighy, ...

Track escollit:
"Typhoon"
Written by Ebow Graham
Performed by Foreign Beggars featuring Chasing Shadows

Frase escollida:
Lori Quaid: How the hell should I know? I just work here.