Sembla que com més avancem en la saga, James Bond és menys Bond. Aquestes ganes de modificar quelcom per modernitzar-ho o ves a saber per a què, fan que les pel·lícules de Bond ja no siguin les que eren. Ja van començar amb Casino Royale, que com a pel·lícula està bé, però no és el que esperes (o no és tot el que esperes) quan vas a veure'n una de l'agent 007.
En l'era de Daniel Craig han volgut dotar a James Bond de més humanitat, de més vulnerabilitat, i això no és.
Quan un va a veure una pel·lícula d'aquesta llarguíssima saga (Skyfall és la que fa 23) espera veure un individu mascilsta i lleugerament misògin producte de la Guerra Freda, carregat de gadgets proporcionats per un ancià sarcàstic (Q), que fa un munt de fantasmades en missions complicadíssimes sense ni despentinar-se. Un agent secret que s'ho fa amb la dolenta i amb la bona de la pel·lícula (les noies Bond) i que acaba en una lluita gairebé èpica amb el malvat de torn.
Si bé tot sembla indicar després d'aquesta tercera entrega del llegat Craig que la cosa va avançant per a tornar als trets clàssics que van fer d'aquesta saga el que és, l'espera s'està fent eterna.
Skyfall és la que menys acció té d'aquestes tres darreres i, de fet, la cinta no gira al voltant de l'agent 007, sinó del seu cap, M (Judi Dench), amb qui l'agent secret té una relació gairebé materno-filial que fins i tot en certs moments té alguns aspectes de matrimoni.
La trama s'endinsa en coses passades del personatge suposadament principal, els orígens, la seva infantesa (cosa que té força similituds amb el Bruce Wayne de Christopher Nolan a la saga recent de Batman), i defineix molt més els personatges que qualsevol altra entrega anterior.
També el dolent de la pel·lícula és diferent, Silva (Javier Bardem), que busca venjança amb la cap de l'MI6 per raons que també entren en el terreny de les relacions personals. Bardem possiblement sigui el millor de la cinta, i dic probablement per que molt em penso que el doblatge no fa justícia a la seva interpretació (tinc pendent de veure-la en VO, segur que val més la pena)*.
SPOILER
Així doncs, bàsicament aquesta entrega va destinada a relatar un canvi en les línies de la saga. És a dir, està al servei d'ella mateixa. La trama serveix per explicar el canvi del personatge M (de Judi Dench a Ralph Fiennes), la incorporació de Q (Ben Whishaw), que passa de ser l'ancià sarcàstic a un jove superdotat informàtic pedant -molt malament, a la darrera de l'era Brosnan van fer el magnífic canvi del malaurat Desmond Llewelyn a John Cleese- i l'aparició de Miss Moneypenny, que ara ho serà l'actriu afroamericana Naomi Harris.
FI SPOILER
Per cert, molt patillera l'escena que emula l'arribada dels helicòpters d'Apocalypse Now...
En definitiva, que encara no és James Bond en estat pur, però se li va acostant. Adient per als no seguidors de l'agent secret que vulguin veure una pel·lícula força coherent i amb una digne construcció de personatges sense deixar la seva part d'acció pura i dura i contraindicada (malgrat molta crítica entesa digui el contrari) per seguidors incondicionals de l'agent 007.
*NOTA D'ACTUALITZACIÓ: Una vegada vista la pel·lícula en VO, confirmo les meves previsions. Bardem és probablement el millor de la cinta i el doblatge no li fa justícia (ho sento pel doblador, que havia estat professor meu). El personatge de Silva si que té algun punt provocador cap a Bond que frega l'homosexualitat, però no fins al punt caricaturitzat que ens fa creure la versió doblada. Les tessitures de Bardem amb la veu són genials i val molt la pena veure-la en la seva versió original, tota una altra pel·lícula.
Fitxa:
2012
Director: Sam Mendes
Guió: Neal Purvis, Robert Wade i John Logan
Repartiment: Daniel Craig, Judi Dench, Javier Bardem, Ralph Fiennes, ...
Track escollit:
"Skyfall"
Written by Adele Adkins & Paul Epworth
Performed by Adele
Frase escollida:
Q: It always makes me feel a bit melancholy. Grand old war ship. being ignominiously haunted away to crap... The inevitability of time, don't you think? What do you see?
James Bond: A bloody big ship. Excuse me.
Q: Double-O Seven. I'm your new Quartermaster.
James Bond: You must be joking.
Q: Why, Because I'm not wearing a lab coat?
James Bond: Because you still have spots.
Q: My complexion is hardly relevant.
James Bond: Your competence is.
Q: Age is no guarantee of efficiency.
James Bond: And youth is no guarantee of innovation.
Q: Well, I'll hazard I can do more damage on my laptop sitting in my pajamas before my first cup of Earl Grey than you can do in a year in the field.
James Bond: Oh, so why do you need me?
Q: Every now and then a trigger has to be pulled.
James Bond: Or not pulled. It's hard to know which in your pajamas... Q.
Q: Double-O Seven...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Bardem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Bardem. Mostrar tots els missatges
2 de nov. 2012
23 de jul. 2012
Collateral
Aquesta cinta de Michael Mann -autor de The Insider, Heat i Public Enemies- té aspectes dignes de menció, algun moment memorable, però també inconvenients insalvables.
D'una banda el fet que estigui rodada amb càmera digital (pràcticament de videoaficionat) i amb la tècnica de càmera a l'espatlla. Això fa que sigui molt més propera i directa i en segons quins moments augmenta la tensió que pretén donar.
La trama en sí no és cap novetat, però si l'aspecte en que s'estructura, i és que no es basa en els tres actes clàssics d'introducció, nus i desenllaç. Es pot dir que directament passa al tercer acte i que per la manera en com està narrada es van descobrint els perquès de tot plegat.
Pel que fa a la interpretació dels personatges, és aquí on hi ha l'errada més garrafal de la pel·lícula. A Cruise no te'l creus, deixant de banda les ortopèdiques canes dignes d'una caixa de cartró de Grecian 2000. Però és que Tom Cruise només fa bé (llevat de poques excepcions) el paper d'Ethan Hunt a Mission:Impossible. Jamie Foxx fa un bon paper, però està al servei de l'anterior i no és pot dir que tinguin massa química aquest parell.
I els secundaris passen desapercebuts. Tots, excepte Javier Bardem, que en poc més de dos minuts de quota de pantalla interpreta a la perfecció el seu petit paper amb un monòleg memorable.
Pel que fa a la resta de la pel·lícula, poca cosa més a afegir. No aporta massa cosa, la veritat. Per apreciar més bé aquesta manera de rodar podriem passar directament a Miami Vice, també de Mann, que té coses més bones que aquesta, i això que basant-se en una serie de televisió mai no pots lluir-te massa.
Adient per a incondicionals del senyor Cruise que creguin que les canes li queden bé i contraindicat per a aquells que pensen veure una segona Heat.
Fitxa:
2004
Director: Michael Mann
Guió: Stuart Beattie
Repartiment: Tom Cruise, Jamie Foxx, Jada Pinkett Smith, Javier Bardem, ...
Track escollit:
"Hands Of Time"
Written by Andrew Cato, Tom Findlay (as Thomas Findlay) & Richie Havens (as Richard Havens)
Performed by Groove Armada feat. Richie Havens
Courtesy of Jive Records UK
Under license from BMG Film & TV Music
Frase escollida:
Felix: Do you believe in Santa Claus?
Max: No.
Felix: Nor do I. Nor do I, but my children do. They are still small. But do you know who they like even better than Santa Claus? His helper, Pedro el Negro. Black Peter. There's an old Mexican tale that tells of how Santa Claus got so very busy looking out for the good children that he had to hire some help to look out for the bad children. So he hired Pedro. And Santa Claus gave him a list with all the names of all the bad children. And Pedro would come every night to check them out. And the people, the little kids that were misbehaving, that were not saying their prayers, Pedro would leave a little toy donkey on their window. A little burro. And he would come back, and if the children were still misbehaving, Pedro would take them away, and nobody would ever see them again. Now, if I am being Santa Claus, and you are Pedro, how do you think jolly Santa Claus would feel if one day Pedro came into his office and said, 'I lost the list.' How fucking furious do you think he will get?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

