Star Trek Into Darkness

Si ja en la primera entrega d'Star Trek el director J.J. Abrams va fer una adaptació de la mítica sèrie -que va començar l'any 1966- més que correcte, en aquesta segona entrega s'hi ha entregat en cos i ànima i el resultat esdevé impressionant.
I és que està claríssim que això és un entrenament de cara a la setena entrega de la saga Star Wars, prevista pel 2015 i que ja està en fase de preproducció.

Sense la tediosa necessitat de fer una presentació de personatges, Abrams aconsegueix un ritme trepidant en gairebé totes i cadascuna de les escenes d'aquesta entrega i ens deleita amb escenes impressionants i amb bons diàlegs que sovint porten implícit algun gag. Els personatges que ja apareixien a la primera repeteixen i maduren, tant Chris Pine (Kirk), que mica en mica s'allunya de ser el guaperas de torn, com Zachary Quinto, que broda un Spock amb més connotacions que mai.
Però la guinda ve ara. I és que l'afegitó a l'elenc de personatges s'engrandeix gratament amb la presència del malvat de la pel·lícula, un dels millors malvats que he vist mai en pel·lícules de ciència ficció (amb permís dels Jokers de Batman), amb carisma, amb presència. Un imponent Benedict Cumberbatch (Khan), que fa un treball prefecte des de la seva primera aparició fins la darrera.
A banda d'això, els fans incondicionals de la sèrie es trobaran amb un munt de referències, d'homenatges i de picades d'ullet i els que no ho són tant, en trobaran també un munt, però més encaminades a la ja citada continuació de la saga de la Guerra de les Galàxies.

Tot això ben amanit amb uns efectes especials força espectaculars (en alguna ocasió massa moguts, tot sigui dit) i amb una banda sonora que potencia cada escena d'acció.
La bona química entre els personatges qualla i fa que el ritme i l'engranatge de tot el producte surti molt ben parat.
A més a més, tret d'alguns conceptes que trontollen (si, algun hi ha) i un final una mica precipitat, les ganes de veure'n una tercera part queden fixades en acabar de veure-la.

En resum, adient per als fans incondicionals i per a tothom que vulgui gaudir d'un bon blockbuster de ciència ficció. Contraindicada per a qui detesti el gènere.

Fitxa:
2013
Director: J.J. Abrams
Guió: Roberto Orci i Alex Kurtzman
Repartiment: Chris Pine, Zachary Quinto, Benedict Cumberbatch, Zoe Saldana, Simon Pegg, Karl Urban, John Cho, Anton Yelchin, ...

Track escollit:
"Star Trek Main Theme"
by Michael Giacchino

Frase escollida:
James T. Kirk: The enemy of my enemy is my friend.
Spock: An Arabic proverb attributed to a prince who was betrayed and decapitated by his own subjects.
James T. Kirk: Well, its still a hell of a quote.

The Chronicles of Riddick

Pel·lícula de ciència-ficció amb una estètica molt extrema tant d'una banda com de l'altra. Farcida de referències a d'altres estils i gèneres, amb profecies i escollits (bevent una mica de The Matrix, però sense passar-se). Molt treballades les indumentàries i els ambients, els ítems de cada raça i els seus costums, però amb força mancances argumentals.

La cinta, de fet, ve a ser una segona part de Pitch Black, amb qui comparteix nombrosos personatges i de la que en segueix el fil conductor. 
La cosa va d'un furià, Riddick (Vin Diesel), que se suposa que segons una profecia ha d'acabar amb el 'regnat' de Lord Marshal (Colm Feroe), líder de la raça dels Necròfers, un éssers dominants, convertidors a la seva fe o botxins en trobar resistència a aquest objectiu... Hi trobem altres races d'altres planetes, però explicades amb poc detall o mal aprofundides, les elementals (interpretades per Judi Dench), els habitans del planeta Helion Prime, assetjats en aquesta ocasió pels Necròfers, i no com a raça però sí com a part suposadament important de la trama els habitans del planeta Crematòria, un planeta-presó on de dia és un infern i de nit un congelador.

El dolent d'aquesta seqüela és que vol tocar massa tecles i no n'acaba tocant cap de bé. La trama és perd massa en l'escena del planeta-presó (excusa per introduïr-hi el personatge femení de torn, Kyra, interpretada per Alexa Davalos, que és una versió femenina de Riddick) i deixa molts buits d'altres personatges que, ben desenvolupats, podrien haver donat quelcom més d'entitat al film.
És el cas del furià convertit a necròfer interpretat per Linus Roache, Purifier, del que se'n sap ben poc de la seva història i del perquè dels seus ambigus actes. O el de la parella Vaako i Dame Vaako (Karl Urban i Thandie Newton, respectivament), una barroera imitació espacial del matrimoni Macbeth...

En definitiva, el millor de la pel·lícula -sorprenentment- és Vin Diesel, que encarna a la perfecció l'assassí en sèrie perseguit per la majoria que és passa la pel·lícula deixant anar una sèrie de frases lapidàries que faran les delícies dels amants d'aquest gènere de frases del paio dur de la pel·li...
Lamentables errors i contrasentits en el guió i poc aprofundiment general que fan que només sigui un divertimento quan no es té res més a fer un dissabte a la tarda.

Adient per a incondicionals de Diesel i les seves frases i contraindicat per als que prefereixin emprar la tarda de dissabte amb un bon llibre (o normalet, tampoc cal que sigui una obra mestra de llibre, segur que ho supera...).

Fitxa:
2004
Director: David Twohy
Guió: David Twohy (guió), Jim Wheat i Ken Wheat (personatges)
Repartiment: Vin Diesel, Colm Feroe, Judi Dench, Alexa Davalos, Thandie Newton, Karl Urban, Nick Chinlund, ...

Track escollit:
"The Chronicles of Riddick" (theme)
by Graeme Revell

Frase escollida:
Richard B. Riddick: You made three mistakes. First, you took the job. Second, you came light. A four man crew for me? Fucking insulting. But the worst mistake you made...
[Toombs darts for the gun rack which he finds to be empty while Riddick smiles]
Richard B. Riddick: ...empty gun rack.