Kingsman: The Secret Service

Un divertimento força entretingut que camina entre la paròdia de l'agent 007 i les sagues juvenils del tipus Hunger Games.
Amb força ritme i unes coreografies ben ideades encara que amb moviments de càmera massa moguts i no tant nítids com The Matrix, que també és cert que tirava molt de CGI.

El repartiment llueix en ocasions i en d'altres no massa. D'una banda tenim a l'etern solitari de les pel·lícules romàntiques Colin Firth (Harry Hart/Galahad) en un paper que li va a la mida però que sorprén en les escenes d'acció. Juntament a ell el jovenet de torn, Taron Egerton (Eggsy), que respon notablement al que s'espera d'un paper d'aquestes característiques i el magnific -en papers de dolent- Mark Strong (Merlin) que aquí interpreta sense massa floritures al suport de qualsevol agent secret que s'hi presti.

Això si, l'incombustible Samuel L. Jackson (Valentine) (amb una més que sobrant mala dicció) i, en aquest cas, l'anecdòtic Michael Caine (Arthur) donen la sensació de poca cosa a les seves aparicions.

A més a més, la pel·lícula canvia de to a tres quarts del metratge. Un to que està molt bé i és divertit, però que no és coherent amb la resta del film, de fet, estàs una bona estona perguntant què s'ha fumat lequip de guionistes i el director mateix... Amb tot, passes l'estona i rius, per que és una pel·lícula de riure, que quedi clar, el que passa que no se sap ben bé cap a quin cantó, si cap a l'astracanada o cap al sentit de l'humor més genuïnament britànic.

A banda d'això, si que té els seus gags, encara que a certs moments sembla no avançar i donar voltes al voltant del mateix fregant el fer-se pesada.

Una nota extra: m'agradaria saber el que ha pagat McDonald's per a la publicitat que ha fet a la pel·lícula... Ha da ser una morterada, tenint en compte que s'ha creat una escena especialment per a ells, incloent-hi un "Thanks for the Happy Meal" de la boca del mateix Firth.

Adient per als amants de la comèdia d'acció, encara que hi haurà moments d'humor anglès refinat com d'altres que freguen més l'humor absurd de Hot Shots. Contraindicada per qui creu que el tràiler ven bé la pel·lícula.

Fitxa:

Director: Matthew Vaughn

Guió: Jane Goldman, Matthew Vaughn, Mark Millar i Dave Gibbons

Repartiment: Colin Firth, Taron Egerton, Michael Caine, Samuel L. Jackson, ...

Track escollit:

Money For Nothing
Written by Mark Knopfler / Sting
Published by Straitjacket Songs Ltd / Universal Music Publishing Ltd & EMI Music Publishing Ltd. (c) 1985
Performed by Dire Straits
Courtesy of Virgin EMI Records Ltd
Under license from Universal Music Operations Ltd & Courtesy of Warner Bros. Records
By arrangement with Warner Music Group Film & TV licensing

Frase escollida:
Valentine: It's not that kind of movie

The Guard

El problema més gran d'aquesta pel·lícula és el com ens l'han venuda. No es tracta d'una pel·lícula còmica. No es tracta d'una versió de Torrente. És molt més que això i hi està molt per sobre. La cinta barreja la comèdia negra amb el thriller, amb lleugers tocs de western i una inherent essència irlandesa.
El personatge principal, interpretat magistralment per Brendan Gleeson (Sergeant Gerry Boyle), és un policia rude, racista, provocador i malcarat aficionat a la beguda i a les prostitutes. Un home de costums, segur de sí mateix i cansat de la resta del món. Això entra en controvèrsia amb el seu company d'escenes, Don Cheadle (FBI agent Wendell Everett), que és tot el que no és ell.

No es pot negar que només amb aquests dos personatges la pel·lícula ja camina sola, però és que a més a més hi ha tot un elenc de secundaris que encaixen totes les peces del guió al mil·límetre.
El ritme de la trama segurament és una mica lent, però els diàlegs punyents i ofensius i les expressions lapidàries de Gleeson, combinats amb els excel·lents silencis i les expressions facials fan que sigui una delícia.

Carregada de veritats crues i de melancolia, desprèn la mateixa apatia que el personatge principal i si s'entén l'humor negre, provoca més d'una riallada per l'animalitat amb la que es tracten alguns temes.
El millor, sens dubte, és que cada escena sembla haver estat rodada a la primera, sense repeticions i gairebé improvisant. D'aquí aquesta naturalitat que farceix el producte.

Molt ben ambientada, tant en els interiors com els exteriors, escollits amb cura. La cinta en sí és com el mateix personatge que la protagonitza: solitària, melancòlica, rude i sense interès pel que fa a la resta del món.

Per tant, adient per a aquells que apreciïn una obra en estat pur, sense floritures. Contraindicada per als que esperin veure un Santiago Segura a la irlandesa.

Fitxa:
2011
Director: John Michael McDonagh
Guió: John Michael McDonagh
Repartiment: Brendan Gleeson, Don Cheadle, Mark Strong, Liam Cunningham, Fionnula Flanagan, ...

Track escollit:
"Everything Happens To Me"
Written by Matt Dennis and Tom Adair
Performed by Chet Baker

Frase escollida:
Sergeant Gerry Boyle: I thought black people couldn't ski... Or it that swimming?

Tinker Tailor Soldier Spy

Basada en una novel·la de John Le Carré amb el mateix títol (Calderero Sastre Soldado Espía seria la traducció literal, encara que aquí se li va posar el títol de El Topo, per si algú es perdia...), aquesta pel·lícula ens mostra d'una manera pausada, sense acció ni persecucions, la recerca i captura d'un infiltrat dins dels serveis secrets anglesos.
Ja el 1970 Alec Guiness va interpretar el personatge principal, George Smiley, i en aquesta ocasió, Gary Oldman broda el personatge fugint dels seus habituals personatges complicadament histriónics (amb algunes excepcions, és clar).

L'escena de l'abella dins del cotxe que molesta i enfada a tothom i la manera de reaccionar d'Smiley senzillament abaixant la finestra sense immutar-se és la representació perfecta del caràcter d'aquest personatge, que no diu la seva primera paraula fins al minut 18 de la cinta i que en l'únic moment en que se surt de la calma, serenor i control de la situació habitual és quan es tracta de rememorar el passat i, perquè no, hi ha unes copes de whisky pel mig.

Molt ben construïda, muntada i ambientada, aposta per la intel·ligència del que la veu, sense mastegar tots els aspectes i tot i que lenta, fent que l'espectador estigui concentrat en no perdre el fil.
Els detalls cuidadíssims, com el fet de denotar que es tracta d'un flashback pel canvi d'ulleres d'Smiley, per la il·luminació de cada escena, el so ambient i la banda sonora que li dóna l'empenta necessària sense ser trascendental.
Una pel·lícula de guió, d'interpretació. La majoria dels entrellats es resolen en mirades, en comunicació no verbal dels personatges.
Petits trets dignes d'una cinta d'espies com el tros de fusta enganxat a la porta de casa per saber si ha entrat algú, les cuidades localitzacions d'arxius i la burocràtica manera de les entrades, sortides, registres...

Al paperàs de Gary Oldman l'acompanya un bon elenc d'actors britànics que realment te'ls creus. En general sembla que no passi res, però cada moviment, cada mirada, cada detall a primera vista insignificant està pensat i, mica en mica, et porta a anar completant les peces del puzzle fins que finalitza amb un muntatge amb música de fons (sorprendrà l'intèrpret de la cançó, vegeu l'apartat track escollit) impecable, una vegada més mostrant amb petites mirades, gestos i complicitats, amb una sutilesa ben entesa, la conclusió de les diverses trames i el perquè d'elles.

Adient per a aquells que vulguin veure quelcom d'espies que no sigui jamesbondinià i contraindicat per als que estiguin acostumats a pel·lícules amb fletxes que indiquen per on has d'anar.

Fitxa:
2011
Director: Tomas Alferdson
Guió: Bridget O'Connor i Peter Straughan, basada en Tinker Tailor Soldier Spy de John Le Carré
Repartiment: Gary Oldman, John Hurt, Colin Firth. Gary Oldman, Mark Strong, Toby Jones...

Track escollit:
"La Mer"
Written by Charles Trenet
Performed by Julio Iglesias

Frase escollida:
Bill Haydon: [on the phone] As I said, you may fuck me but you still have to call me "Sir" in the morning