Jeux d'enfants

Curiosa comèdia romàntica amb traces psicòpates i reminiscències als germans Grimm i una estètica que beu de manera bastant evident de la també francesa Amelie. La història d'un joc entre un nen i una nena que se'n riuen de tot reptant-se amb uns "ets capaç o no ets capaç?" al llarg de tota la seva vida.
Quan són nens les coses no passen de ser bretolades seguides de càstigs, però a mesura que van creixent les bretolades ingènues de dos menuts deriven en les cabronades de dos joves que acaben sent grotesques i de mal gust (per als protagonistes, no per a l'espectador).

Una manera diferent d'explicar una relació d'amor-odi entre els dos protagonistes. D'una banda l'excel·lent Marion Cotillard en el paper de Sofie Kowalsky (interpretat en la infantesa per Joséphine Lebas-Joly) i per l'altra Julien Janvier, interpretat per Guillaume Canet (i per Thibault Verhaeghe en la versió infantil).
Els dos tenen la suficient química entre ells, encara que Cotillard acostuma a menjar-se la pantalla per sobre del seu company i sovint les situacions a les que s'exposen mútuament tenen més interès que l'actuació en sí. Amb tot, l'elecció dels actors és correcta.

Una manera de rodar molt francesa, però amb la gràcia de que es tracta d'una comèdia negra per damunt del romanticisme. Segurament el final és qüestionable i s'hauria d'haver quedat sense l'escena dels ancians, però és, si més no, curiosa.
Amanida amb diverses versions de La Vie en Rose que ajuden a donar-li aquell caire romàntic ineludible en tota cinta de comèdia francesa que s'estili.

En general és un divertimento prou potable que es deixa veure, no imprescindible, però agradable i curiosament trencadora. A estones potser es fa un pèl lenta, però res desmesurat.

Adient per a amants de les comèdies romàntiques que vulguin alguna cosa més i contraindicada per als qui esperen veure un succedani de Pretty Woman o similar.

Fitxa:
2003
Director: Yann Samuel
Guió: Yann Samuel
Repartiment: Marion Cotillard, Guillaume Canet, Joséphine Lebas-Joly,  Thibault Verhaeghe, Emmanuelle Grövold, Gérard Watkins, Philippe Drecq, ...

Track escollit:
"La Vie en Rose"
Édith Piaf / Louiguy
performed by Louis Armstrong

Frase escollida:
(extret de la subtitulació en Anglès)
Julien Jeanvier: [as Julien is fleeing from the police] Sophie was back in the game! Pure, raw, explosive pleasure! Better than drugs, better than smack! Better than a dope-coke-crack-fix-shit-shoot-sniff-ganja-marijuana-blotter-acid-ecstasy! Better than sex, head, 69, orgies, masturbation, tantrism, Kama Sutra or Thai doggy-style! Better than banana milkshakes! Better than George Lucas's trilogy, the muppets and 2001! Better than Emma Peel, Marilyn, Lara Croft and Cindy Crawford's beauty mark! Better than the B-side to Abbey Road, Jimmy Hendrix and the first man on the moon! Space Mountain, Santa Claus, Bill Gates' fortune, the Dalai Lama, Lazarus raised from the dead! Schwarzenegger's testosterone shots, Pam Anderson's lips! Woodstock, raves... Better than Sade, Rimbaud, Morrison and Castaneda! Better than freedom, better than life!

Four Rooms

Quatre amics, directors de cinema i escriptors de guions decideixen fer una pel·lícula composta per quatre històries diferents (cadascú dirigeix una d'elles) amb un nexe comú, el grum d'un hotel decadent durant la nit de cap d'any.

Aquest grum (Ted the Bellhop) l'interpreta magistralment Tim Roth, exagerant-lo fins a límits insospitats i expressament sobreactuat.

La primera història, The missing ingredient, és fluixa. Un akelarre de bruixes que volen reviure la seva deesa a la suite nupcial on anys enrere va ser víctima d'un malefici. No negaré que l'atrezzo està molt cuidat, que hi ha alguns gags dignes de menció (generalment involucren a Roth), però en general és pobra i plena de situacions gratuïtes com el top-less general de les bruixes en ple ritual.

La segona és magistral. The wrong man narra les peripècies que ha de passar el grum Ted en una habitació de l'hotel en la que entra per error on un matrimoni juga a una macabra situació de gelosia i infidelitat absurdes. Meravellós la interpretació de David Proval, que fa de marit, Sigfried. És genial la compenetració entre ell i Tim Roth i pràcticament no pares de riure en tot el que dura l'escena. Sens dubte una de les millors, per no dir la que més entitat té. Estèticament molt cuidada, entre retro i inquietant gràcies a la iluminació perfectament dissenyada i els moviments de càmera perfectes.

Pel que fa la tercera, The Misbehavers, està força bé. Els menuts que interpreten els fills d'un mafiós mexicà (Antonio Banderas), fan un magnífic trio amb Tim Roth. És curiós com el nen petit (Danny Verduzco) recorda el petit Michael Banks de Mary Poppins, bastant més irreverent, evidentment.

La història es fa més histriònica cada minut de cinta que passa, en part gràcies a l'histrionisme propi de Roth, que ens posa tensos de collons.

I finalment el quart capítol, The Man from Hollywood. Encara que no veiéssim qui és el personatge principal de la història, el que parla més, el que més presència té; sabriem que aquesta l'ha dirigida i escrita Quentin Tarantino. Els diàlegs, les referències i cites al cinema anterior són marca de la casa d'aquest paio que fa meravelles gairebé cada vegada que es posa darrera la càmera o davant d'un full en blanc. Els secundaris el comparsen bé, però és ell qui es llueix. Fins i tot Tim Roth passa a un segon pla en aquesta quarta entrega.

Especialment digne de menció el llarguíssim pla-seqüència de l'inici de l'escena. Un dels nombrosos homenatges als que ens té acostumats Tarantino.

En general és sensacional. De fet ja està bé que comenci un pèl fluixa, mica en mica ja es va fent gran i més gran...

Adient per a fans dels diàlegs hil·larants, absurds, irreverents i un llaaaarg i sensacional etcètera; contraindicat per a qui odiï Tarantino i els seus colegues.

Fitxa:

1995

Directors i guionistes:

Allison Anders - The missing ingredient

Alexandre Rockwell - The Wrong Man

Robert Rodríguez - The Misbehavers

Quentin Tarantino - The Man from Hollywood
Repartiment: Tim Roth, Madonna, Antonio Banderas, David Proval, Bruce Willis, Quentin Tarantino, ...

Track escollit:

"Sentimental Journey"

Written by Bud Green, Les Brown, Ben Homer

Performed by Juan García Esquivel (as Esquivel)

Courtesy of The RCA Records label of BMG Music

Frase escollida:

Chester: Ted, what do you think of that tasty beverage? 

Ted the Bellhop: It's quite good sir. 

Chester: No, no, no! It's *Fucking* good. Now let's do that again. Ted, what do you think of that tasty beverage? 

Ted the Bellhop: It's *Fucking* good sir!