Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parody. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parody. Mostrar tots els missatges

15 de jul. 2014

A Million Ways to Die in the West

És una llàstima, per que havent pogut fer una bona paròdia de westerns, aquí MacFarlane s'ha quedat curt.
Si que és cert que la pel·lícula té moments bons -molt bons-, però en alguns d'altres es fa massa lenta, com demanant a crits que succeeixi quelcom que et faci pixar de riure... però no.

A nivell tècnic no hi ha res que valgui la pena mencionar. Ni tan sols s'ha dignat a fer algun homenatge a la manera de filmar westerns de tota la vida -com Django Unchained, per exemple-, senzillament posa la càmera com si d'una soap opera es tractés.
Com a molt, algun travelling amb grua a tota velocitat seguint una persecució a cavall.

Aquestes mancances de tant en tant són oblidades per nombrosos gags que inunden la pel·lícula. Alguns de boníssims i d'altres de massa escatològics però, en resum, unes bones rialles amb aquest producte que, de fet, té aquest objectiu.

La banda sonora acompanya d'una manera correcte tota la cinta, cosa que tampoc és massa notori, però com a mínim s'ha d'agrair que no molesti i senzillament et condueixi per les escenes.

No donaré spoilers innecessaris, però el punt fort de la pel·lícula són els cameos i les diverses referències fílmiques que hi ha (algunes de realment memorables) i pel que fa a les interpretacions principals, té la gràcia de veure actors que normalment no entren en aquest tipus de comèdies.

És el cas de Liam Neeson o de Charlize Theron, que no és que tinguin moments especialment cómics, però com que les situacions ja ho són, ells es veuen immersos en elles amb posat seriós.
Sí que són més habituals Giovanni Ribisi (enorme) o Neil Patrick Harris, que broden els seus papers com ningú en aquesta cinta.

Òbviament no és una pel·lícula memorable i tampoc sé si val la pena veure-la al cinema, segurament és més raonable veure-la a la televisió, però si hi aneu, passareu una bona estona. Pel meu gust millor que Ted, l'anterior del director.

Adient per als que no tinguin massa ganes de pensar i passar una estona rient al cinema (tampoc rient massa, però en fi...). Contraindicada per als que tinguin coses més importants a fer com veure partits del Mundial. Ai, no, que s'ha acabat...

Fitxa:
Director: Seth MacFarlane
Guió: Seth MacFarlane, Alec Sulkin i Wellesley Wild
Repartiment: Seth MacFarlane, Charlize Theron, Amanda Seyfried, Giovanni Ribisi, Neil Patrick Harris, Liam Neeson, Sarah Silverman, ...

Track escollit:
"If You've Only Got a Moustache"
Written by Stephen Foster
Performed by Amick Byram
Additional Lyrics by Seth MacFarlane, Alec Sulkin and Wellesley Wild

Frase escollida:
Anna: You're a good sheep farmer!
Albert: Oh my god, please! I suck at sheep. Louise was right, I can't keep track of them.
There was a sheep in the whorehouse the last week.
Anna: Really?
Albert: Yeah. Wondered in there, and then when I went to pick it up, somehow it had made 20 dollars.

7 de març 2013

Knight and Day

Efímera cinta d'acció de dos productes de Hollywood: Tom Cruise (Roy Miller) i Cameron Díaz (June Havens). El paper d'ell, un Ethan Hunt en un entorn caòtic i còmic, amb moltes acrobàcies i trets i amb un control excel·lent de cada situació (per molt enrevessada que sembli). El paper d'ella, molt pallasso, d'una noia que no sap ben bé què passa i que s'adapta com pot i que, no sabem com, desenvolupa unes qualitats d'espia del no-res com aquell qui no vol la cosa.

El paper de Cruise és similar al que anys després ha fet a Jack Reacher, però en aquesta tracta de ser més còmic i més juganer. Vaja, que no deixa de ser una paròdia crispetaire sense massa a aportar.
Es tracta d'un producte híbrid entre la saga de Mission:Impossible i True Lies.

Mal traduïda -per variar- a l'espanyol com a "Noche y Día" (sabem que knight vol dir 'cavaller'), aquest no és el major despropòsit de la pel·lícula. La molt coneguda dislèxia cultural nord-americana aquesta vegada ens porta els sanfermines ni més ni menys que a Sevilla.

A banda d'aquesta calamitat de localització, l'acció és divertida, l'entreteniment està garantit si el que s'espera és una colla de trets, persecucions, piruetes i resolucions airoses al darrer moment. La química entre els dos personatges principals és correcta i fins i tot bona en alguns moments, per molt absurda que sigui la trama.

Els papers dels secundaris passen força desapercebuts però són correctes. És el cas de Jordi Mollà (Antonio Quintana), que interpreta un traficant amb més pinta de llatí que una altra cosa, i de Paul Dano (Simon Feck), que és el cervellet culpable de tot el merder muntat, tot per que ha inventat una pila que suposadament no s'esgota.
Digne de menció tot el tema de les persecucions per Sevilla, convincents i ben rodades. Com a mínim això sí que està bé. 

Adient per a crispetaires àvids d'acció, persecucions i trets, contraindicada per a qui cregui que veurà una altra True Lies.

Fitxa:
2010
Director: James Mangold
Guió: Patrick O'Neill
Repartiment: Tom Cruise, Cameron Díaz, Peter Sarsgaard, Jordi Mollà, Viola Davis, Paul Dano, ...

Track escollit:
"Ride Like the Wind"
by Christopher Cross

Frase escollida
Roy Miller: On the count of 3. Ready? 1...
[June runs around madly while she is shot at wildly]
June Havens: Sorry! I panicked!
Roy Miller: What number would you like?
June Havens: Three. Yeah, let's just stick with three. It's good.
Roy Miller: Okay...