El cas és que Mann, encisat per la tecnologia HD, defuig la homogeneïtat i coherència estètica i porta més enllà l'ús d'aquesta tecnologia supeditant la mateixa pel·lícula i fent que l'HD mani. La càmera canvia de focus, d'il·luminació i fins i tot de color com li dóna la gana.
I és que precisament la pel·lícula està estructurada de la mateixa manera que l'estil de vida dels personatges, sense sentit aparent, al llindar del que està bé i del que està malament, fent d'agent doble, sent policia sense que es noti, sent pel·lícula, però sense que ho sembli...
Aquesta manera de rodar undercover que fa que et sentis molt proper a l'acció, sense abusar del parkinson de càmera i creant una confusió molt adient per al propòsit de la cinta.
Perque la història no va de la missió, no va de traficants perseguits per policies, això només és el pretext. El nus de la història és precisament això, el dilema de fer de bo i de dolent al mateix temps, la perillositat de viure al llindar i de treballar pel bé a la vegada que fas de dolent. De triar finalment en quin bàndol et quedes.
Pel que fa a la interpretació és correcte. Farrell sempre fa la mateixa cara a totes les pel·lícules i és un posturitas, però aquí li queda bé. Cal subratllar el paper de Luís Tosar, que amb una mirada i molt poques paraules ho diu tot. Genial.
Cal fer una menció especial -honorífica diria jo- al tiroteig final. Gràcies probablement a la tecnologia HD i a la manera de rodar de Mann, és una de les millors escenes de trets en la història del cinema. El punt de vista de la càmera et fa viure-ho com si fossis allà (sobretot els que van anar a veure-la al cinema amb un bon sistema de so). Les armes tenen so d'armes, aterrador. Sembla que ho visquis en primera persona i és el que ha de ser, cruel. Sense floritures ni malabarismes. Trets en estat pur.
Només per aquesta escena val la pena.
Adient per a qui vulgui entrar dins el film sense complexes i deixar-se portar i contraindicat per als fans incondicionals de la sèrie dels vuitanta que vulguin fer un revival.
Fitxa:
2006
Director: Michael Mann
Guió: Michael Mann, Anthony Yerkovich
Repartiment: Colin Farrell, Jamie Foxx, Li Gong, Luís Tosar, ...
Track escollit:
"Numb/Encore"
Written by Jay-Z (as Shawn C. Carter), Kanye West (as Kanye Omari West), Mike Shinoda, Brad Delson, Chester Bennington (as Chester C. Bennington), Rob Bourdon (as Robert G. Bourdon), Phoenix Farrell (as David Farrell), Joseph Hahn
Performed by Jay-Z / Linkin Park
Frase escollida:
Det. James 'Sonny' Crockett: [while walking through an alley under heavy guard] Why do I get the feeling everyone knows we're here 15 blocks out?
Det. Ricardo Tubbs: 'Cause everyone knows we're here 15 blocks out.
