Olympus Has Fallen

Una de les moltíssimes pel·lícules patriòtiques nord-americanes. En aquest cas ens trobem davant d'una mala còpia de les primeres entregues de Die Hard barrejada amb qualsevol altra cinta en la que el President dels Estats Units d'Amèrica està en perill. Traces de patriotisme extrem tant pel que fa a la caiguda de la Casa Blanca en sí, com en la manera de recuperar el poder mitjançant un heroi.
Quan la veus, trobes a faltar aquella essència que tenia (atenció a l'exemple) Independence Day.

Excel·lent però pel que fa a acció, ja que en cap moment de la pel·lícula tens un moment per a respirar, sempre en passa alguna. En aquest cas, una colla de nord-coreans molt emprenyats assalten el famós edifici i posen a la vora de l'escac i mat a tota una potencia mundial.

L'heroi que ens condueix és Mike Banning, interpretat per Gerard Butler. Un ex-agent del servei secret que molt convenientment és capaç d'entrar a la Casa Blanca enmig de tot el merder per, sense que pràcticament ningú se n'adoni, anar fent via liquidant enemics.
Digne de menció l'actuació de Rick Yune (encara que sempre fa la mateixa cara), que fa de dolent de la pel·lícula, Kang.
I evidentment, com a reclam d'entitat i serietat, Morgan Freeman, que interpreta al portaveu de l'Administració Trumbull, que acaba actuant de President en funcions. Té els seus moments. Aaron Eckhart, que interpreta el President segrestat, ens deixa indiferents.

En general, doncs, una pel·lícula previsible, entretinguda a moments i sense cap valor afegit per sobre de les altres que s'han fet del mateix gènere. No és millor que Air Force One, on també el President dels EUA estava en perill, ni tampoc millor que The Sum of All Fears on, per cert, també hi estava Freeman.

En resum, molts trets, explosions i sentiment nord-americà. Molta crispeta i expressions de sorpresa explosiva. Adient per a crispetaires compulsius amb ganes de foc, trets i morts, contraindicada per a qui estigui fart de que li diguin "veus com hem d'estar sempre en guerra?".

Fitxa:
2013
Director: Antonie Fuqua
Guió: Creighton Rothenberger, Katrin Benedikt
Repartiment: Gerard Butler, Morgan Freeman, Aaron Eckhart, ...

Track escollit:
"Christmas With The Man I Love"
Written by Andrew Kingslow and Sarah Dowling

Frase escollida:
Speaker Trumbull: Get me some coffee. Half and half. Three sweet'n lows. In a real cup. Not one of those paper or Styrofoam things.
[pause]
Speaker Trumbull: Alright, let's secure all nuclear sites. Get me our expert on North Korea. Then I want to speak with the premier of North Korea on a secure line. After that I want to speak with the Russians, the Chinese, the British, and the French. And set up a press conference. In that order.

Shooter

En realitat no deixa de ser una americanada patriòtica plena de tòpics, però està bastant més ben portada que les habituals dels "durs" del cinema.
Mark Wahlberg encarna al Sergent Bob Lee Swagger, un paio amb molts recursos que després d'un mal dia estant de servei es retira a la muntanya.
Una de les enèssimes pel·lícules sobre corrupció del poder que, en aquest cas, implica al govern (Ned Beatty) i als estaments militars (Danny Glover) -o com a mínim a representants d'aquests-, que fan i desfan mentre l'FBI beu a galet.
Els bons de la pel·lícula són doncs, el pobre Sergent inculpat injustament, un agent de l'FBI novell que no sap ben bé què fa però té molt bona voluntat (Michael Peña) i la jove vídua del col·lega d'armes del Sergent (la preciosa Kate Mara).

En sí la pel·lícula t'enganxa. Et porta. L'argument és ràpid i no s'estén en detalls innecessaris. Molts trets, explosions i accions dignes de MacGyver. A més a més, com que Bob Lee Swagger és un franctirador d'èlit, podem gaudir de trets de llarga distància i totes les explicacions més o menys físiques o científiques dels trets en qüestió.

Malgrat algunes escenes excessivament patriòtiques i els clixés típics de militars i governadors, la cinta es deixa veure, és entretinguda i la gaudeixes.
Són d'especial menció les interpretacions de Elias Koteas, el gos falder del Coronel interpretat per Glover, i de Rade Serbedzija com a agent d'èlit retirat, en cadira de rodes i, en realitat, donat per desaparegut.

En definitiva, adient per als que els agrada una bona pel·lícula d'acció si saben obviar els elements patriòtics (que d'altra banda tampoc són tants, n'hi ha que en tenen moltíssims més) i contraindicat per als que no creuen que es pugui encertar un tret des de més de mil cinc-cents metres.

Fitxa:
2007
Director: Antoine Fuqua
Guió: Jonathan Lemkin i Stephen Hunter (novel·la)
Repartiment: Mark Wahlberg, Danny Glover, Michael Peña, Kate Mara, Rhona Mitra, ...

Track escollit:
"Nasty Letter"
Written and Performed by Ottis Taylor

Frase escollida:
Colonel Isaac Johnson: I won. You lost. Get used to the idea, son. 
Bob Lee Swagger: I'm not your son.