Avatar

N'hi ha que diuen que ha marcat un abans i un després en la història del cinema. En part l'afirmació és certa, però cal matisar-la. El mèrit de la pel·lícula no està en el guió, la trama que el compon o els personatges que hi apareixen.
D'entrada el guió no aporta res de nou, és força simple i podríem arrencar-li qualsevol referència cinematogràfica anterior per qualsevol banda. N'hi ha per a tots els gustos, des de Pocahontas fins a Star Wars, passant per la trilogia The Matrix. Els personatges són força simples, però és que tampoc hi ha pretensions de que ho siguin.
Està molt clar que hi ha un potent missatge ecologista integrat en una cinta d'aventures i fantasia. Però la gràcia de la pel·lícula no és aquesta. 
El gran mèrit que té és que ja estava al tinter des de feia molt temps, però encara no hi havia la tecnologia adient per rodar-la en condicions. I aquí és on entra James Cameron, que dirigeix aquesta història amb la tècnica de la motion-capture i crea el món prèviament per després filmar-hi sobre ell en temps real.
M'explico. La brillantor del tema és que tot i filmar en un estudi envoltat de croma verd, Cameron filmava veient-ne el resultat immediatament, sense passos intermedis, enlloc de mirar per l'òptica de la càmera ho feia directament en un monitor on apareixia el món 'Pandora' que havia creat abans...

La gràcia de la cinta és aquesta, més enllà de la història, que no deixa de ser un divertimento de dissabte a la tarda amb un rerefons social i ecologista. La imaginació en crear un món del no-res, amb totes les peculiaritats de fauna i flora i la connexió entre els seus habitants entre mística i biològica és realment fascinant.
Visualment és espectacular i la manera de rodar-la i, segurament, la simplicitat de les accions i actituds dels personatges fa que et porti de la mà durant tota la història.
Es tracta d'un viatge d'evolució i descobriment personal, d'adaptació al medi. D'una lleugera història d'amor i la lluita contra una amenaça externa molt poderosa. Tots aquests aspectes ja estan força vistos, però amb la força visual i de creació de la pel·lícula, sembla que estiguem descobrint quelcom nou...

La interpretació està mesurada i ben portada (malgrat els personatges arquetípics que hi apareixen), la genial Sigourney Weaver (Grace), tan ben plasmada en el seu avatar i el genial Stephen Lang (el clàssic militar dur, Colonel Miles Quaritch) i Sam Worthington (Jake Sully) són els més memorables.
Per cert, a banda dels efectes visuals d'un món com el de 'Pandora', és digne de menció l'efecte de les cames atrofiades del protagonista.

Adient per a amants de les pel·lícules de fantasia plenes d'aventures i contraindicada per a qui no vulgui deixar de tocar de peus a terra durant gairebé tres hores.

Fitxa:
2009
Director: James Cameron
Guió: James Cameron
Repartiment: Sam Worthington, Sigourney Weaver, Zoe Saldana, Stephen Lang, Michelle Rodríguez, Giovanni Ribisi, ...

Track escollit:
"You Don't Dream in Cryo"
by James Horner

Frase escollida:
Jake Sully: [Narrating] When I was lying in the V.A. hospital with a big hole blown through the middle of my life, I started having these dreams of flying. I was free. But sooner or later, you always have to wake up.

Man on a Ledge

Curiosa cinta que recorda bastant al plantejament de Phone Booth de Joel Schumacher, per allò de que tot succeeix en un mateix lloc, i és que de fet, la cruïlla de Madison Avenue i la 45th és un personatge de la pel·lícula en sí mateixa...
Amb tot, aporta moltes més coses que el plantejament de l'altra i manté l'interés en tot moment. No és una obra mestra del guió, doncs hi ha força coses que podriem endevinar abans que succeeixin, però malgrat això es pot gaudir perfectament.

Un dels alicients que podem apreciar és que realment els actors estaven allà dalt, no es tracta d'un decorat amb croma, i això suposa una dificultat extra a l'hora de rodar-la.

Pel que fa a la interpretació, tant Sam Worthington (el suposat suïcida) com Elisabeth Banks fan una bona tasca. Això si, es mereix una especial menció Ed Harris, molt envellit, que aconsegueix inquietar al personal sense fer gairebé res, amb quatre gestos... un actoràs. Els secundaris acaben d'amanir-ho tot plegat amb solvència.

Ben construïda argumentalment i sense masses trampes, la pel·lícula sap centrar l'atenció sobre el que cal en cada moment i fa bon ús del muntatge en paral·lel sense arribar a cansar.
En definitiva, una mica més d'hora i mitja que passa volant i acaba sense aquell sentiment d'haver perdut el temps, que avui dia ja és molt...

Adient per als que els agraden els plantejaments d'una sola localització i contraindicat per als que pensin que va d'un tio que es vol suïcidar i a veure si sí o si no...

Fitxa:
2012
Director: Asger Leth
Guió: Pablo F. Fenjves
Repartiment: Sam Worthington, Elisabeth Banks, Ed Harris, Jamie Bell, Genesis Rodríguez, William Sadler, ...

Track escollit:
"Police On My Back" 
Written by Eddy Grant
Performed by The Clash
Courtesy of Sony Music Entertainment (UK) Limited
By arrangement with Sony Music Licensing


Frase escollida:
Dante Marcus: 240 bucks for breakfast? 
Valet: It *is* the most important meal of the day.