Olympus Has Fallen

Una de les moltíssimes pel·lícules patriòtiques nord-americanes. En aquest cas ens trobem davant d'una mala còpia de les primeres entregues de Die Hard barrejada amb qualsevol altra cinta en la que el President dels Estats Units d'Amèrica està en perill. Traces de patriotisme extrem tant pel que fa a la caiguda de la Casa Blanca en sí, com en la manera de recuperar el poder mitjançant un heroi.
Quan la veus, trobes a faltar aquella essència que tenia (atenció a l'exemple) Independence Day.

Excel·lent però pel que fa a acció, ja que en cap moment de la pel·lícula tens un moment per a respirar, sempre en passa alguna. En aquest cas, una colla de nord-coreans molt emprenyats assalten el famós edifici i posen a la vora de l'escac i mat a tota una potencia mundial.

L'heroi que ens condueix és Mike Banning, interpretat per Gerard Butler. Un ex-agent del servei secret que molt convenientment és capaç d'entrar a la Casa Blanca enmig de tot el merder per, sense que pràcticament ningú se n'adoni, anar fent via liquidant enemics.
Digne de menció l'actuació de Rick Yune (encara que sempre fa la mateixa cara), que fa de dolent de la pel·lícula, Kang.
I evidentment, com a reclam d'entitat i serietat, Morgan Freeman, que interpreta al portaveu de l'Administració Trumbull, que acaba actuant de President en funcions. Té els seus moments. Aaron Eckhart, que interpreta el President segrestat, ens deixa indiferents.

En general, doncs, una pel·lícula previsible, entretinguda a moments i sense cap valor afegit per sobre de les altres que s'han fet del mateix gènere. No és millor que Air Force One, on també el President dels EUA estava en perill, ni tampoc millor que The Sum of All Fears on, per cert, també hi estava Freeman.

En resum, molts trets, explosions i sentiment nord-americà. Molta crispeta i expressions de sorpresa explosiva. Adient per a crispetaires compulsius amb ganes de foc, trets i morts, contraindicada per a qui estigui fart de que li diguin "veus com hem d'estar sempre en guerra?".

Fitxa:
2013
Director: Antonie Fuqua
Guió: Creighton Rothenberger, Katrin Benedikt
Repartiment: Gerard Butler, Morgan Freeman, Aaron Eckhart, ...

Track escollit:
"Christmas With The Man I Love"
Written by Andrew Kingslow and Sarah Dowling

Frase escollida:
Speaker Trumbull: Get me some coffee. Half and half. Three sweet'n lows. In a real cup. Not one of those paper or Styrofoam things.
[pause]
Speaker Trumbull: Alright, let's secure all nuclear sites. Get me our expert on North Korea. Then I want to speak with the premier of North Korea on a secure line. After that I want to speak with the Russians, the Chinese, the British, and the French. And set up a press conference. In that order.

Movie 43

Comèdia irreverent, de bretolada -una darrera l'altra-, de la cultura del pet. Una barreja entre l'humor de productes com American Pie, Scary Movie i molt lluny de l'humor intel·ligent.
Mal anomenada comèdia d'humor absurd -compte, que ho és-, doncs les bones d'aquest gènere eren aquelles interpretades en la seva majoria per l'entranyable Leslie Nielsen (a excepció de Hot Shots i Top Secret, per exemple...
No, això és una altra història. Es tracta d'històries impossibles, curtes i sovint fregant el mal gust. Però això ja fa gràcia, com a mínim a una certa classe de públic.

Amb tot, hi ha gags que fan molta gràcia. Gràcia per absurds, repeteixo. Però la pena és el fil conductor d'aquesta mena de contes curts, l'excusa per veure'ls l'un darrera l'altra.
Si s'haguessin estalviat aquesta història central o ho haguessin plantejat com en el seu dia es va fer amb Four Rooms, encara hagués tingut certa gràcia.

Això sí, el reclam bàsic de la cinta (a banda de les bretolades i les històries rocambolesques) és l'extens elenc que en forma part i la suposada gràcia de veure actors poc vistos en papers d'aquesta classe d'humor en situacions esperpèntiques.

A banda d'això, si a l'espectador potencial li agrada aquest tipus d'humor ben curiós, endavant a veure-la. Com deia abans, si que hi ha algun gag digne de menció o bé no pel gag si no per la interpretació d'algú en concret. És el cas de la història entre Kate Winslet i Hugh Jackman (Beth i Davis, respectivament), o el segment dels superherois, o qualsevol dels dos anuncis que hi apareixen.

En resum, que s'ha de veure, però tampoc passa res si la passem per alt, no és imprescindible tampoc...
Adient per a amants d'American Pie, Scary Movie i similars. Contraindicat per a qui espera que arribin Mel Brooks, Leslie Nielsen i companyia de nou.

Fitxa:
2013
Director: James Gunn, Peter Farrelly, Griffin Dunne, entre molts d'altres
Guió: vegeu el cast complet aquí
Repartiment: Hugh Jackman, Kate Winslet, Halle Berry, Liev Schreiber, Naomi Watts, Emma Stone, Richard Gere, Gerard Butler, ...

Track escollit:
"Back from Cali"
written by Saul Hudson
performed by Slash

Frase escollida:
Mikey: She’s having her period!
Amanda: What do I do!?
Nathan: [speaking to a 911 operator] 911? Yeah, my friend is bleeding out of her vagina!