Movie 43

Comèdia irreverent, de bretolada -una darrera l'altra-, de la cultura del pet. Una barreja entre l'humor de productes com American Pie, Scary Movie i molt lluny de l'humor intel·ligent.
Mal anomenada comèdia d'humor absurd -compte, que ho és-, doncs les bones d'aquest gènere eren aquelles interpretades en la seva majoria per l'entranyable Leslie Nielsen (a excepció de Hot Shots i Top Secret, per exemple...
No, això és una altra història. Es tracta d'històries impossibles, curtes i sovint fregant el mal gust. Però això ja fa gràcia, com a mínim a una certa classe de públic.

Amb tot, hi ha gags que fan molta gràcia. Gràcia per absurds, repeteixo. Però la pena és el fil conductor d'aquesta mena de contes curts, l'excusa per veure'ls l'un darrera l'altra.
Si s'haguessin estalviat aquesta història central o ho haguessin plantejat com en el seu dia es va fer amb Four Rooms, encara hagués tingut certa gràcia.

Això sí, el reclam bàsic de la cinta (a banda de les bretolades i les històries rocambolesques) és l'extens elenc que en forma part i la suposada gràcia de veure actors poc vistos en papers d'aquesta classe d'humor en situacions esperpèntiques.

A banda d'això, si a l'espectador potencial li agrada aquest tipus d'humor ben curiós, endavant a veure-la. Com deia abans, si que hi ha algun gag digne de menció o bé no pel gag si no per la interpretació d'algú en concret. És el cas de la història entre Kate Winslet i Hugh Jackman (Beth i Davis, respectivament), o el segment dels superherois, o qualsevol dels dos anuncis que hi apareixen.

En resum, que s'ha de veure, però tampoc passa res si la passem per alt, no és imprescindible tampoc...
Adient per a amants d'American Pie, Scary Movie i similars. Contraindicat per a qui espera que arribin Mel Brooks, Leslie Nielsen i companyia de nou.

Fitxa:
2013
Director: James Gunn, Peter Farrelly, Griffin Dunne, entre molts d'altres
Guió: vegeu el cast complet aquí
Repartiment: Hugh Jackman, Kate Winslet, Halle Berry, Liev Schreiber, Naomi Watts, Emma Stone, Richard Gere, Gerard Butler, ...

Track escollit:
"Back from Cali"
written by Saul Hudson
performed by Slash

Frase escollida:
Mikey: She’s having her period!
Amanda: What do I do!?
Nathan: [speaking to a 911 operator] 911? Yeah, my friend is bleeding out of her vagina!

Repo Men

Pel·lícula en certa manera molt actual. En temps de retallades, de desnonaments i de conflictes socials, es podria dir que aquesta cinta ens parla d'això, però en plan bèstia. Evidentment als EUA encara amb més raó, per allò de que no existeix una Seguretat Social com nosaltres la coneixem.

Cinta futurista -que es basa en la novel·la d'Eric García The Repossession Mambo- la trama de la qual ens porta a una societat on la sanitat i, més concretament els òrgans artificials substituïts, són directament proporcionals a la mida de la cartera de cadascú.

I és que en cas de no pagar les quotes exorbitades amb uns interessos abusius, automàticament ve un recuperador i com si es tractés d'un escorxament, te'l treu siguin quines siguin les conseqüències.

Aquí entren Jude Law i Forest Whitaker (Remy i Jake, respectivament), dos dels millors recuperadors de l'empresa que té pràcticament el monopoli del negoci, The Union. Ambdós realitzen una interpretació fantàstica, juntament amb les més discretes de Liev Schreiber (Frank) i Alice Braga (Beth).

Per la resta, tret d'alguns gags mitjanament ben portats, la cinta no ens aporta massa cosa més. Molt fosca moralment i massa sensacionalista pel que fa al grau de gore. I és que el director té una especial addicció en fer-nos empassar talls de bisturí de manera gratuïta.

La història en sí és crua, però les imatges no tenen perquè ser-ho, si més no, per que sí.

Efectes visuals propis del gènere, com la creació de la ciutat futurista diferenciant la part dels rics i la part dels pobres (imitant perillosament Blade Runner a estones), però analitzant-la fredament, en realitat és buida de contingut argumental, sense massa carn pel que fa al guió (no pel que fa a l'aspecte visual, és clar).

Això sí, una gran banda sonora. Segurament un dels punts forts de la pel·lícula que fa que s'empassi una mica millor. Adient per a fanàtics de la ciència-ficció amb gore pel mig i contraindicada per a qui es maregi amb la simple visió d'un bisturí.

Fitxa:

2010

Director: Miguel Sapochnik

Guió: Eric García (novel·la) i Garrett Lerner

Repartiment: Jude Law, Forest Whitaker, Alice Braga, Liev Schreiber, RZA, ...

Track escollit:

"Every Day Will Be Like A Holliday"

by William Bell

&

"Feeling Good"

by Nina Simone

Frase escollida:

Remy: My job is simple. Can't pay for your car, the bank takes it back. Can't pay for your house, the bank takes it back. Can't pay for your liver, well, that's where I come in.