The Hobbit: The Desolation of Smaug

Segona entrega de la trilogia en que es convertirà el llibre The Hobbit, de J.R.R. Tolkien. Aquesta és francament més bona i impressionant que la primera (The Hobbit: An Unexpected Journey, Peter Jackson, 2012).
A banda de que aquesta sí que l'he vista amb la nova tecnologia 3D HFR (allò dels 48 frames per segon) i amb la tecnologia de so envoltant Dolby Atmos, la cinta gaudeix d'una fotografia més espectacular encara que la seva predecessora i si bé -com ens tenen acostumats en aquests tipus de pel·lícules- dura gairebé tres hores, en cap moment perd el ritme i sempre és amena.
No sobra ni falta res, les interpretacions són exquisides i la història vibrant. El personatge principal (Bilbo) deixa enrere aquella actuació pueril de la primera entrega, cosa que denota una maduresa del personatge i una evolució i potser -potser- justifica precisament aquella mena de mímica excessivament de broma tonta.

Hi entren nous personatges amb més pes en la història i els secundaris de la primera entrega tenen més protagonisme, cosa que dóna més cos al producte en general i fa més gratificant el resultat.
Escenes més colpidores i memorables, més sentiments a flor de pell que senzillament veure gent viatjant per immensos paisatges. D'especial menció, per exemple, la relació que sorgeix entre un dels nans (Kili, interpretat per Aidan Turner) i l'elf Tauriel, interpretada per la bonica Evangeline Lilly. Fins i tot hi ha un moment de llagrimeta...

Això sí, recomano veure-la en VO, no n'he sentit la versió doblada, però la veu d'Smaug (Benedict Cumberbacht) és impressionant i cal sentir-la original per a que ens colpeixi la intensitat de la que és, probablement, la millor escena de la cinta.

Evidentment el final completament obert amb un munt de coses que encara queden per lligar, però realment val la pena seguir la trilogia, encara que no ens entusiasmin les pel·lícules del gènere.

Adient per a apassionats de la fantasia i, evidentment, seguidors de la saga. Contraindicada per a qui no estigui disposat a estar-se aquestes dues hores i escaig gaudint de l'espectacle.

Fitxa:
2013
Director: Peter Jackson
Guió: Fran Walsh, Philippa Boyens, Peter Jackson i Guillermo del Toro. J.R.R. Tolkien (novel·la)
Repartiment: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage, Ken Scott, Evangeline Lilly, Benedict Cumberbacht, Orlando Bloom, ...

Track escollit:
"I See Fire"
Written & performed by Ed Sheeran

Frase escollida:
Smaug: Well, thief! I smell you, I hear your breath, I feel your air. Where are you?
[moves in Bilbo's direction]
Smaug: Where are you?
[Bilbo runs, but Smaug hears his footsteps across the gold and follows]
Smaug: Come now, don't be shy... step into the light.

The Hobbit: An Unexpected Journey

En primer lloc, sabent que han de treure tres pel·lícules d'un llibre no tan extens i sabent que han tirat d'annexos per estirar la trama, les perspectives no eren massa bones. Malgrat això, és un producte molt digne que, això si, vista en format habitual, no sé si val massa la pena pagar un extra per veure-la en 3D HFR (allò tan famós dels 48 frames per segon enlloc dels 24 habituals). Hi ha nombroses escenes de batalla on la càmera es mou en excés i ja sabeu que no sóc gens partidari d'aquesta manera de rodar...
Pel que fa a la història, això dependrà de qui li agradin les aventures similars a la trilogia de The Lord of the Rings, i això és molt personal. Si que, en aquest cas, la trama a estones es fa pesada (hi ha escenes que realment sobren, com el tema del porc espí moribund), però hi ha d'altres moments memorables (l'escena dels tres Trols, per exemple).
En resum són gairebé tres hores que no es fan excessivament pesades, doncs en gran part de la cinta -que no en tota- sol haver-hi bastant ritme.
Evidentment l'espectador va agafat de la mà constantment i rep sovint picades d'ullet en referència a les pel·lícules de la trilogia que, cronològicament, la precedeix.
Una vegada més Peter Jackson roda impressionants espais naturals que deixen amb la boca oberta i escenes aèries dels caminants de la història, però és en els plans més curts on se li veu el llautó i no acaba de plasmar la intensitat que realment voldria.

La construcció dels personatges es basa únicament en tres d'ells, la resta són ben bé per omplir. Òbviament el personatge principal, Bilbo, ben interpretat per Martin Freeman, tot i que de vegades sembla més una barreja entre els personatges de Woody Allen i Mr. Bean. El sempre impecable Ian McKellen, que interpreta un més que creïble Gandalf amb la seva serietat i lleugers moments d'humor i ironia. I finalment Richard Armitage, que interpreta el cap dels nans Thorin, dotant-lo d'una autoritat i d'una intensitat molt lloables.
A banda d'això, el suposat malvat de la pel·lícula (Azog), interpretat per Manu Bennett, és bastant efímer, un paio dissenyat per al públic impressionable amb efectes especials ben estridents i amant dels rostres lletjos. Ben bé sembla un tio al·lèrgic al sol, carn de gimnàs i amb un mal dia. I a sobre munta un animal que segons com li dóna la llum s'assembla molt al gos volador de Die Unendliche Geschichte (La historia interminable).

D'altra banda, tot i que a estones pot cansar bastant, el personatge de Gollum (Andy Serkis) està probablement més aconseguit (si és possible) que a les entregues de The Lord of the Rings, i és que té moments que t'arrenquen una rialla.
En definitiva, és deixa veure, i encara en queden dues més. I si seguim la tònica de la trilogia anterior, les dues parts que han de venir probablement siguin millors.

Adient per a incondicionals de J.R.R. Tolkien i contraindicada per a qui no aguanti tres hores de fantasia.

Fitxa:
2012
Director: Peter Jackson
Guió: Fran Walsh, Philippa Boyens, Peter Jackson, Guillermo del Toro (guió) i J.R.R. Tolkien (novel·la)
Repartiment: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage, Ian Holm, Hugo Weaving, ...

Track escollit:
"My Dear Frodo"
by Howard Shore

Frase escollida:
Bilbo Baggings: Is he a very great wizard, or is he more like you?