American Hustle

Ambientada a finals de la dècada dels setanta, la pel·lícula narra l'operació Abscam però de manera fictícia. De fet, a l'inici de la cinta se'ns adverteix amb un Some of this actually happened.
En general és una cinta rodada molt a la manera d'Scorsese, amb una molt bona ambientació d'espais i presentació dels personatges. De fet, s'utilitza molt el recurs de la càmera de seguiment mitjançant el tràveling, quelcom que l'esmentat director utilitza força als seus treballs. Però bàsicament el pilar fonamental és el guió i, intrínsecament, la interpretació.

Ja que parlàvem de presentació de personatges, deixeu-me que faci menció de la meravellosa caracterització d'aquests. En primer lloc per que els actors que els interpreten en algun cas disten molt del que estem acostumats a veure. És evident el cas de Christian Bale (Irving Rosenfeld), que està molt lluny del fibrat Bruce Wayne de la saga Batman. Aquí el veiem calb, gras i amb problemes de cor. Senzillament espectacular, molt ficat en el paper, digne de veure'l.
Similar és el cas de Jeremy Renner (Mayor Carmine Polito), que també s'allunya dels seus habituals papers d'acció amb armes de tot tipus a les mans. Aquí encarna un alcalde amb un look molt similar al de Joe Pesci a Goodfellas o Casino, i val a dir que és del tot convincent. Bradley Cooper (Richie DiMaso), en canvi, fa un paper força similar al que ens té acostumat i, malgrat té algun moment memorable, és possiblement el més descafeïnat de la funció.
A banda del cameo de Robert de Niro (Victor Tellegio) que interpreta -evidentment- un capo de la mafia, que omple la pantalla com ens té acostumats (i que, per cert, ni tan sols apareix als crèdits), pel que fa a l'elenc femení, destacar Amy Adams (Sydney Prosser) que fa un paperàs amb el canvi d'accents i que amb una mirada ho diu tot. Jennifer Lawrence ve a ser com Cooper, un pèl descafeïnada malgrat tenir els seus gags.

Interpretació a banda, el ritme de la cinta és correcte, molt probablement per que la sensacional tria de la banda sonora guia constantment escena a escena. Potser hi ha algun moment que realment sobra (com el playback de Lawrence), però en definitiva està feta de tal manera que t'atrapa. 

Pel que fa a d'altres aspectes, tenint en compte la naturalesa del protagonista, ja era de suposar un petit gir final, que tampoc és cap sorpresa, per que està tot bastant mastegat, però dóna un aire refrescant per concloure-ho tot.
La llàstima és que no sabrem mai ben bé com acaba la història de l'Ice fishing...

Adient per a qui gaudeixi de les pel·lícules ben construïdes en base a un bon guió, contraindicada per... no crec que sigui contraindicada, és molt recomanable. 


Fitxa:
2013
Director: David O. Russell
Guió: Eric Warren Singer, David O. Russell
Repartiment: Christian Bale, Amy Adams, Bradley Cooper, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence, Robert de Niro, ...

Track escollit:
"10538 Overture"
by Electric Light Orchestra

Frase escollida:
Paco Hernandez: This whole thing is racist. Abscam? "Arab-scam"? It's completely racist!
Richie DiMaso: So what do you have to worry about, Sheik? You're Mexican.

The Hunger Games

Està de moda fer pel·lícules basades en sagues juvenils (Harry Potter, Twilight) i aquesta no n'és una excepció. La cosa va d'uns jocs similars a les lluites de gladiadors de l'època romana, ambientats aquí en un futur dictatorial on la societat està dividida en districtes (més aviat pobres) i governada pel Capitoli amb mà dura i fortes restriccions dels drets bàsics.

La història en sí deixa moltes coses sense explicar i moltes d'altres resoltes amb una simple pinzellada sense ni tan sols aprofundir lleugerament. Perque si es tracta d'una lluita d'entre vint-i-quatre joves a vida o mort, en primer lloc se'ns explica ben poc dels contrincants de la protagonista (Jannifer Lawrence) i és que en realitat l'enemic és la societat organitzadora i els jocs en sí.

Hi ha pinzellades d'història d'amor, però sense que això sigui el motor de la història, més aviat un mitjà per a un fi major. Tampoc s'estén (malgrat les dues hores i escaig que dura la cinta) en detalls del funcionament de la societat, el perquè de la diferència de classes i, de fet, sembla només importar el Capitoli i el districte 12.
En realitat, la única diferència ben mostrada entre una classe social i una altra rau en la hortera vestimenta d'uns i la d'estil rural de l'altra. Això és tot el que aprofundeix.

Probablement la part de la pel·lícula que més es deixa veure és en la de la preparació dels tributs (noi i noia escollits de cada districte). Sembla mentida que sigui la part on tenen protagonisme Woody Harrelson i Lenny Kravitz (si, si, el de Are You Gonna Go My Way).

Pel que fa a la part dels jocs en sí... Horrorosa. Quina mania amb el parkinson de càmera. No hi ha manera de distingir qui clava què ni qui es ferit a causa de què. Una tortura per a la vista, acabes ben marejat.
Malgrat tants despropòsits, la pel·lícula té la gran capacitat de plasmar els sentiments i pensaments dels diferents personatges sense que calgui que parlin (evidentment en això hi juga un paper important els actors i actrius que, com a mínim, no es queden en la capacitat interpretativa de quatre marrecs de Sensación de Vivir que juguen a matar-se els uns als altres.

Per tant, excepte algunes interpretacions, un desastre. Adient per a seguidors acèrrims de les sagues juvenils amb molta acció i poca percepció de la mateixa i contraindicat per aquells que com a acció tenen com a exemple Indiana Jones, per dir-ne algun...

Fitxa:
2012
Director: Gary Ross
Guió: Gary Ross i Suzzane Collins (novel·la)
Repartiment: Jennifer Lawrence, Stanley Tucci, Josh Hutcherson, Woody Harrelson, Donald Sutherland, Lenny Kravitz, ...

Track escollit:
"Dark Days"
by Punch Brothers

Frase escollida:
Haymitch Abernathy: [to Katniss] That's a beautiful dress.
Haymitch Abernathy: [to Effie] Not yours.