Sensacional i exquisida cinta de Wes Anderson amb un look molt peculiar i plena de gags que beuen d'un guió excel·lent i d'una interpretació notable.
Farcida d'un elenc envejable que desenvolupa petits papers plens d'encant que nodreixen un entramat perfectament confeccionat que farà les delícies de l'espectador.
Per la manera de rodar-la, els enquadraments, els moviments de càmera i la il·luminació, es podria dir que es una barreja entre Mr. Nobody (Jaco Van Dormael, 2009) i Le fabuleux destin d'Amélie Poulain (Jean-Pierre Jeunet, 2001).
Els moviment de càmera són molt subjectius, com si l'espectador fos un més de l'escena i girés el cap cada vegada que algú parla o s'expressa amb la mirada, els enquadraments molt detallistes amb nombrosos plans detall i la il·luminació molt teatral.
Un guió molt pompós però efectiu i entranyable, amb unes interpretacions memorables. D'una banda el tàndem protagonista, en primer lloc Ralph Fiennes, encarnant el loquaç encarregat d'hotel Mr. Gustave, que recorda de vegades la pompositat -sense ser del tot histriònica- del paper de Tom Hanks (Professor D.H. Dorr) a The Ladykillers (Ethan Coen i Joel Coen, 2004), i en segon lloc el genial Tony Revolori, que encarna l'ajudant Zero, amb una química perfecta amb Fiennes.
La resta de l'extens mostrari de secundaris està perfectament triat, des del maquiavèl·lic Willem Dafoe fins a l'impertèrrit Bill Murray. També cal destacar papers com els que interpreten Edward Norton, Jeff Goldblum, Adrien Brody o el sorprenent Harvey Keitel.
Tot plegat destil·la una estranya bellesa, una cura mil·limètrica en tenir-ho tot pensat, no s'escapa res, res grinyola.
Fins i tot les maquetes fetes servir per a contextualitzar les localitzacions, la cura en la tria del vestuari d'època, de l'atrezzo... Tot està pensat i executat amb un finesa espectacular.
La banda sonora triada per acompanyar i no per suplir mancances, doncs el guió que camina entre el vodevil i la comèdia negra ho omple tot sense necessitat de floritures.
Aquí l'extravagància té un perquè, l'exageració té una raó, i el puzzle encaixa a la perfecció.
Memorables gags al llarg de la cinta fan que tingui un ritme pausat però constant i et deixen amb ganes de saber què passarà a continuació.
En resum, d'una senzillesa brillant. Molt recomanable.
Adient per a amants de les comèdies intel·ligents, amb ganes de veure alguna cosa que els deixi satisfets, contraindicada per a aquells que es pensin que aniran a veure quelcom lent com Life Aquatic (del mateix director).
Fitxa:
2014
Director: Wes Anderson
Guió: Wes Anderson i Hugo Guiness, inspirada en els relats de Stephan Zweig
Repartiment: Ralph Fiennes, Tony Revolori, Jeff Goldblum, Wilem Dafoe, Bill Murray, Adrien Brody, Harvey Keitel, Jude Law, ...
Track escollit:
"Mr. Moustafa"
by Alexandre Desplat
Frase escollida:
M. Gustave: You see, there are still faint glimmers of civilization left in this barbaric slaughterhouse that was once known as humanity. Indeed that's what we provide in our own modest, humble, insignificant... oh, fuck it!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jude Law. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jude Law. Mostrar tots els missatges
14 d’abr. 2014
20 de febr. 2013
Repo Men
Pel·lícula en certa manera molt actual. En temps de retallades, de desnonaments i de conflictes socials, es podria dir que aquesta cinta ens parla d'això, però en plan bèstia. Evidentment als EUA encara amb més raó, per allò de que no existeix una Seguretat Social com nosaltres la coneixem.
Cinta futurista -que es basa en la novel·la d'Eric García The Repossession Mambo- la trama de la qual ens porta a una societat on la sanitat i, més concretament els òrgans artificials substituïts, són directament proporcionals a la mida de la cartera de cadascú.
I és que en cas de no pagar les quotes exorbitades amb uns interessos abusius, automàticament ve un recuperador i com si es tractés d'un escorxament, te'l treu siguin quines siguin les conseqüències.
Aquí entren Jude Law i Forest Whitaker (Remy i Jake, respectivament), dos dels millors recuperadors de l'empresa que té pràcticament el monopoli del negoci, The Union. Ambdós realitzen una interpretació fantàstica, juntament amb les més discretes de Liev Schreiber (Frank) i Alice Braga (Beth).
Per la resta, tret d'alguns gags mitjanament ben portats, la cinta no ens aporta massa cosa més. Molt fosca moralment i massa sensacionalista pel que fa al grau de gore. I és que el director té una especial addicció en fer-nos empassar talls de bisturí de manera gratuïta.
La història en sí és crua, però les imatges no tenen perquè ser-ho, si més no, per que sí.
Efectes visuals propis del gènere, com la creació de la ciutat futurista diferenciant la part dels rics i la part dels pobres (imitant perillosament Blade Runner a estones), però analitzant-la fredament, en realitat és buida de contingut argumental, sense massa carn pel que fa al guió (no pel que fa a l'aspecte visual, és clar).
Això sí, una gran banda sonora. Segurament un dels punts forts de la pel·lícula que fa que s'empassi una mica millor. Adient per a fanàtics de la ciència-ficció amb gore pel mig i contraindicada per a qui es maregi amb la simple visió d'un bisturí.
Fitxa:
2010
Director: Miguel Sapochnik
Guió: Eric García (novel·la) i Garrett Lerner
Repartiment: Jude Law, Forest Whitaker, Alice Braga, Liev Schreiber, RZA, ...
Track escollit:
"Every Day Will Be Like A Holliday"
by William Bell
&
"Feeling Good"
by Nina Simone
Frase escollida:
Remy: My job is simple. Can't pay for your car, the bank takes it back. Can't pay for your house, the bank takes it back. Can't pay for your liver, well, that's where I come in.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

