Star Trek Into Darkness

Si ja en la primera entrega d'Star Trek el director J.J. Abrams va fer una adaptació de la mítica sèrie -que va començar l'any 1966- més que correcte, en aquesta segona entrega s'hi ha entregat en cos i ànima i el resultat esdevé impressionant.
I és que està claríssim que això és un entrenament de cara a la setena entrega de la saga Star Wars, prevista pel 2015 i que ja està en fase de preproducció.

Sense la tediosa necessitat de fer una presentació de personatges, Abrams aconsegueix un ritme trepidant en gairebé totes i cadascuna de les escenes d'aquesta entrega i ens deleita amb escenes impressionants i amb bons diàlegs que sovint porten implícit algun gag. Els personatges que ja apareixien a la primera repeteixen i maduren, tant Chris Pine (Kirk), que mica en mica s'allunya de ser el guaperas de torn, com Zachary Quinto, que broda un Spock amb més connotacions que mai.
Però la guinda ve ara. I és que l'afegitó a l'elenc de personatges s'engrandeix gratament amb la presència del malvat de la pel·lícula, un dels millors malvats que he vist mai en pel·lícules de ciència ficció (amb permís dels Jokers de Batman), amb carisma, amb presència. Un imponent Benedict Cumberbatch (Khan), que fa un treball prefecte des de la seva primera aparició fins la darrera.
A banda d'això, els fans incondicionals de la sèrie es trobaran amb un munt de referències, d'homenatges i de picades d'ullet i els que no ho són tant, en trobaran també un munt, però més encaminades a la ja citada continuació de la saga de la Guerra de les Galàxies.

Tot això ben amanit amb uns efectes especials força espectaculars (en alguna ocasió massa moguts, tot sigui dit) i amb una banda sonora que potencia cada escena d'acció.
La bona química entre els personatges qualla i fa que el ritme i l'engranatge de tot el producte surti molt ben parat.
A més a més, tret d'alguns conceptes que trontollen (si, algun hi ha) i un final una mica precipitat, les ganes de veure'n una tercera part queden fixades en acabar de veure-la.

En resum, adient per als fans incondicionals i per a tothom que vulgui gaudir d'un bon blockbuster de ciència ficció. Contraindicada per a qui detesti el gènere.

Fitxa:
2013
Director: J.J. Abrams
Guió: Roberto Orci i Alex Kurtzman
Repartiment: Chris Pine, Zachary Quinto, Benedict Cumberbatch, Zoe Saldana, Simon Pegg, Karl Urban, John Cho, Anton Yelchin, ...

Track escollit:
"Star Trek Main Theme"
by Michael Giacchino

Frase escollida:
James T. Kirk: The enemy of my enemy is my friend.
Spock: An Arabic proverb attributed to a prince who was betrayed and decapitated by his own subjects.
James T. Kirk: Well, its still a hell of a quote.

Hot Fuzz

Una comèdia d'acció trepidant amb humor anglès, dosis de Cluedo i en la que cada aspecte i element que apareix està calculat a la perfecció per arribar al resultat final.
A banda de la desfilada d'actors d'exitoses sèries britàniques i el munt de referències cinematogràfiques, es tracta d'una pel·lícula molt ben planificada, molt ben estructurada i amb molt bon sentit de l'humor (dit sigui de passada que aquest sentit de l'humor s'aprecia molt més en versió original, ja no només en els acudits o gags, si no també en el cognom dels personatges).
De fet, els seguidors del treball de Simon Pegg i Edgar Wright ja estaran al corrent del tipus de cinta de què es tracta (Shaun of the Dead).

En el parell d'hores que dura la pel·lícula no n'hi ha cap moment que sobri, tot el que passa és per alguna cosa i fins i tot les cites d'altres films com Bad Boys 2 i Point Break tenen el seu perquè.
Pel que fa a la interpretació ens trobem davant d'actors impecables. Per petit que sigui el paper (en el cas de Bill Nighy per exemple) broden l'actuació. Pel que fa a Simon Pegg (que la majoria recordaran pels papers en les dues darreres entregues de Mission:Impossible), deixa de banda el paper de poca cosa i passa a ser un super agent -ben lluny de l'aspecte que tenen els super agents, d'aquí l'estil d'humor britànic- amb un mètode sagrat que fins i tot li ha costat la parella per estar més per la feina que per cap altra cosa.

El muntatge -per passar ja a un aspecte més tècnic- és correctíssim. Des de la presentació del personatge principal a els muntatges entre escenes per tall, tot molt ben portat per tal de donar ritme i constància a la història.
Per tant, una cinta que prioritza la trama, l'humor i el guió per davant de l'acció, i és que això, els britànics, ho saben fer molt bé...

Adient per als seguidors de Penn i Wright i per als que no tenen ni idea de qui són, doncs és una pel·lícula que es agraïda de veure. I contraindicat per a aquells que esperin veure només explosions, persecucions i tiroteigs (que ei, n'hi ha...).

Fitxa:
2007
Director: Edgar Wright
Guió: Edgar Wright i Simon Pegg
Repartiment: Simon Pegg, Nick Frost, Jim Broadbent, Timothy Dalton, Bill Nighy...

Track escollit:
"Slippery Rock 70's"
Stavely Makepeace
from The Scrap Iron Rhythm Revue

Frase escollida:
DS Andy Wainwright: You do know there are more guns in the country than there are in the city.
DS Andy Cartwright: Everyone and their mums is packin' round here!
Nicholas Angel: Like who?
DS Andy Wainwright: Farmers.
Nicholas Angel: Who else?
DS Andy Cartwright: Farmers' mums.