Decepcionant pel·lícula de l'autor de la colpidora District 9. Així com en la seva anterior obra ens va sorprendre amb un tractament de la ciència ficció com mai havíem vist, en aquesta flirteja amb els tòpics de Hollywood del gènere sense voler deixar de banda els seus trets característics i fa una barreja lamentable.
No és que la cinta no tingui coses bones, alguna en té, però tan descafeïnada que passa sense pena ni glòria. La història, d'entrada, ja la tenim força vista. Els de dalt -rics- i els de sota -pobres-. Un tema que ja s'ha tocat força vegades i més bé. La història que ens ocupa, carregada de tòpics, en realitat sembla que no acabi d'arrencar durant bona part del metratge. I és que sí que passen coses, però sembla que siguin a desgana.
La cosa va dels merders en els que es veu immers Max (Matt Damon), un ex-convicte que intenta sobreviure no ficant-se en massa embolics i que pateix un accident laboral que només li deixa una sortida per seguir amb vida. Pujar a Elysium, una impressionant estació espacial orbitant al voltant de la Terra on viuen els rics, els que tenen de tot (una mica com els que tenien molt 'temps' a In Time). A partir d'aquí tota una odissea rodada de manera tan caòtica que no sembla que ho sigui.
La dolenta de la pel·lícula se suposa que és Jodie Foster, que encarna una mena de ministra de defensa anomenada Delancourt, però en realitat es passa tota l'estona arrufant el nas i donant ordres letals per preservar el benestar propi i el dels seus conciutadans. Ni una batalla entre protagonista i antagonista (ni física ni dialèctica).
I és que l'autèntic dolent de la funció és el millor de la pel·lícula. El que fou el protagonista de la citada District 9, Sharlto Copley, encarna de manera magistral a Kruger, un agent d'Elysium sense escrúpols que està a la Terra fent la feina bruta dels de dalt.
És el que val més la pena de tot plegat, tret d'alguns enquadraments meritoris i de l'ambientació en general. Però fins i tot el millor de la cinta s'acaba descafeïnant en una batalla final més còmica que una altra cosa i amb poca visibilitat del que està passant a causa de la maleïda mania del parkinson de càmera.
Totes les escenes d'acció tenen un moviment excessiu de càmera, totes. Fins i tot algunes que no són d'acció.
D'altra banda hi ha una diluïda història d'amor encabida amb calçador d'una antiga amiga de la infància del protagonista (Frey, interpretada per Alice Braga) que, previsiblement té una filla malalta que també necessita una visita als de dalt per a curar-se amb la meravellosa tecnologia de què disposen. Paradoxalment, l'instant d'interpretació més genuí passa entre Damon i la nena malalta (Matilda, Emma Tremblay) mentre comenten un conte infantil i el seu significat. Aquella escena, amb enquadraments subjectius dels personatges és digna, però són un parell de minuts.
Per acabar, un parell de moments tristíssims de les acaballes de la cinta. D'una banda la solució al problema amb un senzill canvi de codi de programació, canviar la paraula ILLEGAL per *LEGAL, un insult a qualsevol persona que s'hagi estat empassant la cinta, que en realitat no passa de les dues hores però es fa lenta com si en durés gairebé tres. I el desesperat intent de donar-li llagrimeta al final pretesament èpic i heroic del protagonista.
En resum, adient per als que es conformen fàcilment i no han vist l'anterior obra de Blomkamp i contraindicat per als que sí l'han vista i esperen trobar-se quelcom a l'alçada.
Fitxa:
2013
Director: Neill Blomkamp
Guió: Neill Blomkamp
Repartiment: Matt Damon, Sharlto Copley, Jodie Foster, Alice Braga, Diego Luna, William Fichtner, ...
Track escollit:
"Theme of Elysium"
(from Elysium Trailer 2013)
Instrumental Mix
Frase escollida:
John Carlyle: Don't breathe on me. Cover your mouth.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jodie Foster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jodie Foster. Mostrar tots els missatges
19 d’ag. 2013
15 de jul. 2012
Inside Man
Magistral pel·lícula que relata un atracament a un banc. La gràcia del tema és que no es tracta d'un atracament convencional. És una cinta d'aquelles que et donen un valor afegit a un tema ja molt tocat.
Una de les coses que la fan especial (a banda del desenllaç) és la manera com està muntada. Petites porcions de flaixbacs a partir de mitja pel·lícula fan que comencis a preguntar-te el perquè de tot plegat en veure que els policies van tan perduts com tu.
Gairebé tota la cinta es desenvolupa entre el banc i el camió de la policia des d'on s'intenta treure l'entrellat de a què juga l'atracador. Aquest lladre veritablement llest l'interpreta meravellosament Clive Owen, antítesi del policia principal, Denzel Washington.
Està bé que en una pel·lícula d'aquestes característiques es jugui amb el res és el que sembla i no es caigui en el recurs fàcil del lladre que vol robar un munt de diners i el policia de torn, molt ianqui ell, li ho impedeix. Aquí la cosa no va d'això, i és d'agrair...
D'altra banda hi ha l'aportació de Jodie Foster, enigmàtica com ella sola, no se m'acudeix una altra actriu per dur a terme aquest paper, tot i que la seva part de la trama serveix per a ben poc en el resultat final. Tan sols per marejar una mica la perdiu i potser contextualitzar la figura del president del banc en qüestió. I la més que irrellevant aparició de Willem Dafoe.
El que més val la pena sens dubte és la relació lladre-policia. Per la sobradesa d'Owen contra el "vull que siguem amics" de Washington. A banda d'això, potser s'haurien d'haver buscat alguns secundaris millors d'entre els hostatges del banc. N'hi ha de brillants, però també de pèssims.
Per tant, adient per a qui gaudeixi de les cintes de robatoris amb més intel·ligència que gadgets i contraindicat per a aquells que varen disfrutar amb Atraco por Duplicado.
Fitxa:
2006
Director: Spike Lee
Guió: Russell Gewirtz
Repartiment: Clive Owen, Denzel Washington, Willem Dafoe, Christopher Plummer, Jodie Foster...
Track escollit:
"Gold Digger"
Written by Kanye West (as Kanye Omari West), Ray Charles, Renald Richard
Performed by Kanye West featuring Jamie Foxx
Courtesy of Roc-A-Fella Records, L.L.C.Under license from Universal Music EnterprisesContains a sample of "I Got a Woman"Performed by Ray Charles
Courtesy of Atlantic Recording Corp.By Arrangement with Warner Music Group Film & TV Licensing
Frase escollida:
Four Seasons Maitre: Good afternoon, sir. Do you have a reservation?
Keith Frazier: Looking for the mayor.
Four Seasons Maitre: May I have your hat, please?
Keith Frazier: No, you cannot! Get your own.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

