American Hustle

Ambientada a finals de la dècada dels setanta, la pel·lícula narra l'operació Abscam però de manera fictícia. De fet, a l'inici de la cinta se'ns adverteix amb un Some of this actually happened.
En general és una cinta rodada molt a la manera d'Scorsese, amb una molt bona ambientació d'espais i presentació dels personatges. De fet, s'utilitza molt el recurs de la càmera de seguiment mitjançant el tràveling, quelcom que l'esmentat director utilitza força als seus treballs. Però bàsicament el pilar fonamental és el guió i, intrínsecament, la interpretació.

Ja que parlàvem de presentació de personatges, deixeu-me que faci menció de la meravellosa caracterització d'aquests. En primer lloc per que els actors que els interpreten en algun cas disten molt del que estem acostumats a veure. És evident el cas de Christian Bale (Irving Rosenfeld), que està molt lluny del fibrat Bruce Wayne de la saga Batman. Aquí el veiem calb, gras i amb problemes de cor. Senzillament espectacular, molt ficat en el paper, digne de veure'l.
Similar és el cas de Jeremy Renner (Mayor Carmine Polito), que també s'allunya dels seus habituals papers d'acció amb armes de tot tipus a les mans. Aquí encarna un alcalde amb un look molt similar al de Joe Pesci a Goodfellas o Casino, i val a dir que és del tot convincent. Bradley Cooper (Richie DiMaso), en canvi, fa un paper força similar al que ens té acostumat i, malgrat té algun moment memorable, és possiblement el més descafeïnat de la funció.
A banda del cameo de Robert de Niro (Victor Tellegio) que interpreta -evidentment- un capo de la mafia, que omple la pantalla com ens té acostumats (i que, per cert, ni tan sols apareix als crèdits), pel que fa a l'elenc femení, destacar Amy Adams (Sydney Prosser) que fa un paperàs amb el canvi d'accents i que amb una mirada ho diu tot. Jennifer Lawrence ve a ser com Cooper, un pèl descafeïnada malgrat tenir els seus gags.

Interpretació a banda, el ritme de la cinta és correcte, molt probablement per que la sensacional tria de la banda sonora guia constantment escena a escena. Potser hi ha algun moment que realment sobra (com el playback de Lawrence), però en definitiva està feta de tal manera que t'atrapa. 

Pel que fa a d'altres aspectes, tenint en compte la naturalesa del protagonista, ja era de suposar un petit gir final, que tampoc és cap sorpresa, per que està tot bastant mastegat, però dóna un aire refrescant per concloure-ho tot.
La llàstima és que no sabrem mai ben bé com acaba la història de l'Ice fishing...

Adient per a qui gaudeixi de les pel·lícules ben construïdes en base a un bon guió, contraindicada per... no crec que sigui contraindicada, és molt recomanable. 


Fitxa:
2013
Director: David O. Russell
Guió: Eric Warren Singer, David O. Russell
Repartiment: Christian Bale, Amy Adams, Bradley Cooper, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence, Robert de Niro, ...

Track escollit:
"10538 Overture"
by Electric Light Orchestra

Frase escollida:
Paco Hernandez: This whole thing is racist. Abscam? "Arab-scam"? It's completely racist!
Richie DiMaso: So what do you have to worry about, Sheik? You're Mexican.

The Dark Knight Rises

El problema més gran de la tercera entrega del Batman de Christopher Nolan és voler crear girs argumentals sorprenents sense aconseguir-ho per culpa de ser previsible.

I és que si coneixes el treball del director te n'adones que hi ha certs actors que són allà per alguna raó. Aviso que el que segueix és spoiler en tota regla, així que si seguiu llegint, més val que hagueu vist la pel·lícula o us l'esguerraré...

Només havent vist Inception saps que si Marion Cotillard és allà és perque té un pes important en la pel·lícula, i els bons ja estan agafats. El mateix passa amb Joseph Gordon-Levitt, però per la banda dels bons. I és que des de la primera aparició ja saps qui serà Robin en un futur.

La cinta està molt ben feta visualment parlant, això si, tot i que les escenes d'acció -les de baralles i persecucions- no estan tan ben aconseguides com les seves dues predecessores. El dolent de la pel·lícula (o de gairebé tota ella), Bane, és realment bo, interpretat per Tom Hardy (actor també d'Inception), realment aconseguit. I pel que fa a l'altra novetat, Anne Hathaway (com a un intent de Catwoman), és prou digne.

Pel que fa a la resta de l'elenc, Michael Cane deixa una petjada molt poc profunda i Morgan Freeman també. Són dos actorassos als que se'ls hauria hagut de treure més suc tal i com es fa en Batman Begins i The Dark Knight. L'aparició de Cillian Murphy com a Dr. Johnatan Crane convertit a jutge, no deixa de ser un gag efímer. El comissari Gordon, una vegada més Gary Oldman, té pràcticament la mateixa funció que en les anteriors entregues, potser una mica més aturmentat, però res més.

Hi ha moments molt intensos gràcies a la banda sonora, realment similar (per no dir idèntica) a les dues anteriors, i molt encertada l'absència de música en la primera trobada entre Batman i Bane.

En principi, els 164 minuts que dura no s'haurien de fer pesats, però a estones es fa massa lenta, tot i que -si no fos per les previsibilitats del guió- és força coherent.

Per tant, adient per a qui va gaudir amb les dues primeres i vol veure com segueix el fil i contraindicat per a qui pensi trobar-se amb quelcom a l'alçada de les dues anteriors.

Fitxa:

2012

Director: Christopher Nolan

Guió: Johnatan Nolan, Christopher Nolan, David S. Goyer i Bob Kane

Repartiment: Christian Bale, Tom Hardy, Anne Hathaway, Morgan Freeman, Gary Oldman, Michael Cane...

Track escollit:

"En Bateau"

from Petite Suite

Written by Claude Debussy

(uncredited)

Frase escollida:

Catwoman: My mother warned me about getting into cars with strange men. 

Batman: This isn't a car.

The Dark Knight

Segona entrega de Batman de Christopher Nolan. Aquesta suposava un enorme repte, doncs tornava a les pantalles el presonatge del Joker i Jach Nicholson (a la de Tim Burton) havia deixat el llistó altíssim.

El malaguanyat Heath Ledger tenia una pressió enorme i amb l'ajut dels guionistes va optar per la millor decisió que es podia pendre: no copiar el Joker de Nicholson (dels 80, molt 'pop' tot ell, un pallasso...) i crear-ne un de nou.

Així doncs, Ledger va fer del personatge algú imprevisible, sense codi moral, una mena de psicópata, i realment ho broda. De fet, el mateix Joker té una frase a la pel·lícula en la que s'autodefineix perfectament: "Do I really look like a guy with a plan? You know what I am? I'm a dog chasing cars. I wouldn't know what to do with one if I caught it! You know, I just... *do* things".

Deixant de banda la magistral actuació de Ledger, aquesta segona entrega té bastant més ritme que la primera (evidentment perque aquí ja sabem d'on ve Batman i tota la pesca. L'acció és més trepidant i la complicitat en l'entorn de Bruce Wayne/Batman es fa més i més gran. Alfred, Lucius Fox i Jim Gordon (Michael Caine, Morgan Freeman i Gary Oldman, respectivament) prenen un caire més important cobrint les espatlles i proveïnt a l'heroi.

Per altra banda, els més secundaris mafiosos de torn estan a l'altura, però el canvi de Rachel Dawes (de Katie Holmes a Maggie Gyllenhaal) tampoc no acaba de ser del més fructífer. Harvey Dent et deixa fred. No acaba de ser un bon fiscal i amb mitja cara cremada com a Two-face encara te'l creus menys (sobretot pel canvi rapidíssim de mentalitat, una mica com el pas d'Anakin Skywalker a Darth Vader, permeteu-me la referència)

La trama, com no podia ser d'una altra manera, gira entorn al Joker i no decepciona, la veritat. Hi ha moments magistrals a la pel·lícula, perfectament ambientada, tot sigui dit. En destaco un en plena persecució entre el Joker (en un camió) i Batman (en una motocicleta, per dir-ho d'alguna manera). Quan Batman entortolliga un cable d'acer entre els eixos del tràiler que condueix el Joker i en enganxar-ho en una columna d'acer i tensar-se el camió vola pels aires com si tingués una molla als eixos posteriors; en aquell moment, es fa un silenci. Silenci. Ni música, ni efectes de so per uns breus segons... Impressionant.

En resum, a la altura de les espectatives. Adient per a aquells que es van quedar amb ganes de més després de la primera i contraindicat per a aquells que hagin decidit que les bones pel·lícules de Batman no els acaben de convèncer.

Un apunt final. Grans diàlegs per part de molts dels personatges. Des de la ironia fina de Lucius Fox i Alfred, fins a les inquietants reflexions lapidàries de Joker.

Fitxa:

2008

Director: Christopher Nolan

Guió: Bob Kane (personatges), David S. Goyer (història), Christopher Nolan, Johnatan Nolan

Repartiment: Christian Bale, Heath Ledger, Michael Cane, Gary Oldman, Morgan Freeman, Aaron Eckhart...

Track escollit:

"I am The Batman"

Composer: Hans Zimmer & James Newton Howard

Frase escollida:

The Joker: Wanna know how I got these scars? 

Batman Begins

D'entrada era molt difícil superar l'únic Batman que ha valgut la pena, el de Burton. La resta fins a Christopher Nolan ha estat una serie de despropòsits.

Però va arribar, amb un pressupost quantiós, una colla d'estrelles i va sorprendre per l'elegància, la riquesa i la coherència.

Segurament aquesta entrega (que com moltes actualment tornen als inicis) peca de llarga i lenta. Quan algú va a veure Batman s'espera gent disfressada creant caos i el ratpenat que baixa dels cels per solucionar el tema.

No en aquest cas. Nolan es recrea en ben bé mitja cinta en explicar-nos com i perqué neix l'heroi ratpenat. Potser en fa un gra massa, però Nolan és així, tot ho fa gran (i sovint bé, les coses com siguin). Aquí hi ha molt treball de personatges, tots escollits a la perfecció a excepció de Katie Holmes interpretant l'amigueta de la infància de Bruce Wayne (Christian Bale). El problema de Holmes és, bàsicament, que no te la creus...

A banda d'això la cinta, tot i ser llarga, és exquisita. Una ambientació collonuda, una banda sonora sense protagonisme però ben cosida a la pel·lícula, il·luminació perfecta a la cova (o pre-cova) i ben explicat tot plegat, potser en excés.

Pel que fa a les interpretacions, Christian Bale fa un convincent Bruce Wayne/Batman, és sensacional Morgan Freeman com a Lucius Fox (a mode de Q a la saga James Bond), i no hi havia ningú més que pogués ser Alfred més que l'impecable Michael Cane.

Katie Holmes no cal anomenar-la més i pel que fa a la resta, Liam Neeson fa un gran paper, però potser molt lineal (de fet ja ho porta el personatge). Magnífic Cillian Murphy com a Dr. Crane/The Scarecrow, i com a menció especial el brillant Gary Oldman (a part de la semblança tremenda amb el Jim Gordon del còmic).

Per tot, Batman Begins és una obra digne del llistó que va posar Burton. No copia, recrea. Innova i li surt bé. Adaptar Batman als nostres temps no era fàcil i tot està cuidadíssim i és d'agrair. Per tant, adient per a seguidors del ratpenat, evidentment, però també per aquells que aprecien les coses ben fetes i que tot i ser d'acció, tenen un bon guió i uns bons personatges, amb caràcter... i contraindicat per a aquells que van gaudir amb Mr. Freeze, Poison Ivy o bé amb Enigma i Two-face.

Fitxa:

2005

Director: Christopher Nolan

Guió: Bob Kane (personatges), David S. Goyer (història), Christopher Nolan

Repartiment: Christian Bale, Michael Cane, Gary Oldman, Morgan Freeman, Liam Neeson...

Track escollit:

"Vespertilio"

Composer: Hans Zimmer, James Newton Howard

Frase escollida:

Bruce Wayne: Too expensive for the Army? 

Lucius Fox: I don't think they tried to market it to the billionaire, spelunking, BASE-jumping crowd.

Bruce Wayne: Look, Mr. Fox.

Lucius Fox: Yes, sir?

Bruce Wayne: If you're uncomfortable...

Lucius Fox: Mister Wayne, if you don't want to tell me exactly what you're doing, when I'm asked, I don't have to lie. But don't think of me as an idiot.

Bruce Wayne: Fair enough.