Heist

Fantàstica pel·lícula dirigida per David Mamet d'aquelles on res és el que sembla. Una cinta de lladres i gent de moral grisa filmada amb sobrietat i acuradament eficaç.
Malgrat alguna trampa de guió, l'engany rere engany i el fet que cap dels personatges és un sant, fa que la entretinguda trama d'un robatori excel·lentment planificat sigui digna de veure.
A tot això li afegim moments irònics i cínics propis del director i guionista (es nota el rerefons teatral d'aquest), i n'obtenim un producte força decent.
De tota manera, si que és cert que a la pel·lícula li manca alguna cosa. Potser un aprofundiment més acurat dels personatges que sovint es queda tan sols en els tòpics del gènere del cinema negre.

Sigui com sigui, és excel·lent. D'una banda per la interpretació. En primer lloc i com a centre de l'acció tenim el protagonisme de Gene Hackman (Joe Moore), que faci el paper que faci és un paio que dóna la talla i te'l creus. L'envolten Danny DeVito (el seu antagonista, Mickey Bergman) i el sempre fantàstic Sam Rockwell (Jimmy Silk) com a contrapunts. Pel que fa a l'equip del protagonista, els meravellosos Delroy Lindo (Bobby 'Bob' Blane) i Ricky Jay (Don 'Pinky' Pincus) i la femme fatale Fran Moore prefecta i ambiguament interpretada per Rebecca Pidgeon.
Tots ells fan que la pel·lícula camini sola, amb un guió calculat al mil·límetre (encara que en alguns moments excessivament enrevessat) i nombroses situacions dignes de ser recordades.
Això sí, reitero, segurament al final ens quedarem amb ganes de més, no sabem ben bé el què, però alguna cosa li falta.

Pel que fa als aspectes tècnics, una banda sonora sòbria, adient, i uns emplaçaments de càmera sense filigranes que fan que la importància la rebin els aspectes que l'han de rebre.
Potser peca de ser excessivament convencional i, de fet, tampoc és que aporti res d'especial al gènere  de les pel·lícules de lladres i estafadors, però sigui pel que sigui segur que una vegada vista ens queda la sensació d'haver empleat bé el temps.

Adient per a amants del gènere, potser n'esperarien quelcom més, però no quedaran decepcionats, contraindicada per a aquells que vulguin explosions i trets.

Fitxa:
2001
Director: David Mamet
Guió: David Mamet
Repartiment: Gene Hackman, Danny DeVito, Delroy Lindo, Sam Rockwell, Ricky Ray, Rebecca Pidgeon, ...

Track escollit:
(none)

Frase escollida:
Jimmy: So, is he going to be cool?
Pinky: My motherfucker is so cool, when he goes to bed, sheep count him.

Inside Man

Magistral pel·lícula que relata un atracament a un banc. La gràcia del tema és que no es tracta d'un atracament convencional. És una cinta d'aquelles que et donen un valor afegit a un tema ja molt tocat.

Una de les coses que la fan especial (a banda del desenllaç) és la manera com està muntada. Petites porcions de flaixbacs a partir de mitja pel·lícula fan que comencis a preguntar-te el perquè de tot plegat en veure que els policies van tan perduts com tu.

Gairebé tota la cinta es desenvolupa entre el banc i el camió de la policia des d'on s'intenta treure l'entrellat de a què juga l'atracador. Aquest lladre veritablement llest l'interpreta meravellosament Clive Owen, antítesi del policia principal, Denzel Washington.

Està bé que en una pel·lícula d'aquestes característiques es jugui amb el res és el que sembla i no es caigui en el recurs fàcil del lladre que vol robar un munt de diners i el policia de torn, molt ianqui ell, li ho impedeix. Aquí la cosa no va d'això, i és d'agrair...

D'altra banda hi ha l'aportació de Jodie Foster, enigmàtica com ella sola, no se m'acudeix una altra actriu per dur a terme aquest paper, tot i que la seva part de la trama serveix per a ben poc en el resultat final. Tan sols per marejar una mica la perdiu i potser contextualitzar la figura del president del banc en qüestió. I la més que irrellevant aparició de Willem Dafoe.

El que més val la pena sens dubte és la relació lladre-policia. Per la sobradesa d'Owen contra el "vull que siguem amics" de Washington. A banda d'això, potser s'haurien d'haver buscat alguns secundaris millors d'entre els hostatges del banc. N'hi ha de brillants, però també de pèssims.

Per tant, adient per a qui gaudeixi de les cintes de robatoris amb més intel·ligència que gadgets i contraindicat per a aquells que varen disfrutar amb Atraco por Duplicado.

Fitxa:

2006

Director: Spike Lee

Guió: Russell Gewirtz

Repartiment: Clive Owen, Denzel Washington, Willem Dafoe, Christopher Plummer, Jodie Foster...

Track escollit:

"Gold Digger"

Written by Kanye West (as Kanye Omari West), Ray Charles, Renald Richard

Performed by Kanye West featuring Jamie Foxx

Courtesy of Roc-A-Fella Records, L.L.C.Under license from Universal Music EnterprisesContains a sample of "I Got a Woman"Performed by Ray Charles

Courtesy of Atlantic Recording Corp.By Arrangement with Warner Music Group Film & TV Licensing

Frase escollida:

Four Seasons Maitre: Good afternoon, sir. Do you have a reservation? 

Keith Frazier: Looking for the mayor. 

Four Seasons Maitre: May I have your hat, please? 

Keith Frazier: No, you cannot! Get your own.