Fierce Creatures

Sense tractar-se d'un remake ni d'una segona part, podríem dir que aquesta sensacional i esbojarrada comèdia és una segona versió d'A Fish Called Wanda.
La història en aquest cas va d'una gran multinacional que comprar una altra empresa de la que en forma part un zoològic. L'empresa hi comença a fer canvis contraris a l'essència de l'establiment.
Repeteixen de manera magistral John Cleese i Jamie Lee Curtis (Rollo Lee i Willa Weston, respectivament), que tornen a jugar amb les dobles interpretacions sexuals, en aquesta ocasió encara més picants. Els acompanya una vegada més Michael Palin (Adrian 'Bugsy' Malone), que si a la primera interpretava a un tartamut, en aquesta encarna l'encarregat del zoo dels insectes, que xerra pels descosits.
I finalment l'immens Kevin Kline, que interpreta dos papers, pare i fill, el propietari de la multinacional i l'hereu, Rod i Vince McCain.

Al més pur estil del vodevil, la pel·lícula està carregada de gags, de situacions hilarants i de conyes amb segones que faran les delícies dels amants del gènere.
La química entre els actors és impressionant una vegada més i el guió impecable. La trama et va portant amb ganes de saber quina serà la propera bretolada i està pensada fins al darrer detall per fer-nos passar una estona sensacional.
I és que una vegada més el guió té la mà de John Cleese, ex-Monthy Python, i això es nota.

No destaquen ni la banda sonora (més aviat costumbrista) ni els recursos tècnics emprats, però és que d'això es tracta. La idea és que la importància de tot recaigui en el guió i les interaccions entre els personatges. Com si fos un sketch rere un altre.
Aquí no val allò de que les segones parts no són bones i a cada segon del metratge es detecta que els protagonistes s'ho van passar realment bé en crear aquesta segona versió igual de fresca que l'original, malgrat la diferència temporal entre elles (la primera data del 1988, gairebé una dècada de diferència!).

Adient per a qualsevol amant de la bona -boníssima- comèdia. Contraindicada per a qui només rigui amb productes com Jack-Ass o similars.

Fitxa:
1997
Director: Fred Schepisi, Robert Young
Guió: John Cleese, Iain Johnstone, William Goldman
Repartiment: John Cleese, Jamie Lee Curtis, Michael Palin, Kevin Kline, ...

Track escollit:
"Hungry Heart"
Written & performed by Bruce Springsteen

Frase escollida:
Rollo Lee: Oh, great... terrific!
[Advancing on Bugsy, who starts backing away]
Rollo Lee: He decides to keep the zoo open, so you kill him! Brilliant! Well done! Thank you so much, especially for shooting him right between the eyes,
[Points to his forehead]
Rollo Lee: so that it doesn't look like an accident. Because the people at Octopus will know that he was coming here to close us down, so there's our motive for murdering him. Stunning! Well, Mr. Brain of Britain, what are we going to tell the police, who are, of course, already on their way here? Another example of the thoroughness of your plan! Go on, I'm all ears.
[Bugsy stutters]
Rollo Lee: What do you suggest we do with the dead body of the incredibly famous man, who you have just... ASSASSINATED?
[Bugsy stutters some more]
Rollo Lee: Sorry, I didn't... quite catch it... What? What was that?... Pop him in the blender?

A Fish Called Wanda

Hilarant comèdia dels anys vuitanta amb tots els ingredients necessaris per passar una boníssima estona. Amb dos dels sensacionals actors de Monty Python, John Cleese (en el paper d'Archie Leach) i Michael Palin (que encarna el tartamut Ken Pile), que fan les delícies de qualsevol situació còmica. Per completar l'elenc, el meravellós Kevin Kline (Otto) i l'exuberant Jamie Lee Curtis (Wanda Gershwitz).

L'argument no deixa de ser una història gairebé paròdica sobre uns lladres que es van traint entre sí, però si tenim en compte que tenim d'una banda una femme fatale mig de poble, un assassí desmesurat, inculte i neci que llegeix a Nietzsche, un mosso dels encàrrecs tartamut i amant dels animals i un jutge britànic pompós, les perspectives milloren, oi?

Nombroses escenes que faran recargolar-nos de riure i una trama embolicada i rocambolesca són els principals trets d'aquesta pel·lícula. I és que, de fet, la història és el de menys. La importància rau en la interacció entre els personatges i la bona química entre els actors que els interpreten.
És, doncs, una comèdia imprescindible.

Memorables moments com el de Cleese despullant-se i parlant en rus, la pedanteria mal entesa de Kline a tothora, els intents infructuosos de Palin per fer-se entendre... Són nombrosos els gags que hi trobarem i, malgrat la pel·lícula en sí no és gran cosa a nivell tècnic, tampoc cal destacar-ho, per que els seus creadors tampoc ho van voler així...

Com a curiositats del rodatge destacar que els peixos que es menja Kline en realitat eren de gelatina, encara que el mateix actor va oferir la idea de menjar-se'ls vius... Els assassinats dels gossos per part de Palin en realitat eren molt més crus, però en proves en públic no van tenir acceptació i es va optar per fer-los més paròdics.

Poca cosa més a dir, tan sols que val molt la pena veure-la. Adient per a amants de la bona comèdia, contraindicada als que els hi agradi la comèdia de la cultura del pet.

Fitxa:
1988
Director: Charles Crichton
Guió: John Cleese, Charles Crichton
Repartiment: John Cleese, Jamie Lee Curtis, Kevin Kline, Michael Palin, ...

Track escollit:
"Volare (Nel Blu Dipinto Di Blu)"
by Twilight Trio

Frase escollida:
[Otto dangles Archie out a window]
Archie: All right, all right, I apologise.
Otto: You're really sorry.
Archie: I'm really really sorry, I apologise unreservedly.
Otto: You take it back.
Archie: I do, I offer a complete and utter retraction. The imputation was totally without basis in fact, and was in no way fair comment, and was motivated purely by malice, and I deeply regret any distress that my comments may have caused you, or your family, and I hereby undertake not to repeat any such slander at any time in the future.
Otto: Ok.