Movie 43

Comèdia irreverent, de bretolada -una darrera l'altra-, de la cultura del pet. Una barreja entre l'humor de productes com American Pie, Scary Movie i molt lluny de l'humor intel·ligent.
Mal anomenada comèdia d'humor absurd -compte, que ho és-, doncs les bones d'aquest gènere eren aquelles interpretades en la seva majoria per l'entranyable Leslie Nielsen (a excepció de Hot Shots i Top Secret, per exemple...
No, això és una altra història. Es tracta d'històries impossibles, curtes i sovint fregant el mal gust. Però això ja fa gràcia, com a mínim a una certa classe de públic.

Amb tot, hi ha gags que fan molta gràcia. Gràcia per absurds, repeteixo. Però la pena és el fil conductor d'aquesta mena de contes curts, l'excusa per veure'ls l'un darrera l'altra.
Si s'haguessin estalviat aquesta història central o ho haguessin plantejat com en el seu dia es va fer amb Four Rooms, encara hagués tingut certa gràcia.

Això sí, el reclam bàsic de la cinta (a banda de les bretolades i les històries rocambolesques) és l'extens elenc que en forma part i la suposada gràcia de veure actors poc vistos en papers d'aquesta classe d'humor en situacions esperpèntiques.

A banda d'això, si a l'espectador potencial li agrada aquest tipus d'humor ben curiós, endavant a veure-la. Com deia abans, si que hi ha algun gag digne de menció o bé no pel gag si no per la interpretació d'algú en concret. És el cas de la història entre Kate Winslet i Hugh Jackman (Beth i Davis, respectivament), o el segment dels superherois, o qualsevol dels dos anuncis que hi apareixen.

En resum, que s'ha de veure, però tampoc passa res si la passem per alt, no és imprescindible tampoc...
Adient per a amants d'American Pie, Scary Movie i similars. Contraindicat per a qui espera que arribin Mel Brooks, Leslie Nielsen i companyia de nou.

Fitxa:
2013
Director: James Gunn, Peter Farrelly, Griffin Dunne, entre molts d'altres
Guió: vegeu el cast complet aquí
Repartiment: Hugh Jackman, Kate Winslet, Halle Berry, Liev Schreiber, Naomi Watts, Emma Stone, Richard Gere, Gerard Butler, ...

Track escollit:
"Back from Cali"
written by Saul Hudson
performed by Slash

Frase escollida:
Mikey: She’s having her period!
Amanda: What do I do!?
Nathan: [speaking to a 911 operator] 911? Yeah, my friend is bleeding out of her vagina!

Gangster Squad

Interessant thriller ben construït i ben ambientat, encara que amb força reminiscències d'altres films anteriors. És gairebé impossible no trobar-hi similituds amb The Untouchables per exemple.
Bàsicament la cinta (inspirada en fets reals i en un llibre de Paul Lieberman) tracta d'una brigada d'elit que persegueix al capo dels gàngsters a Los Angeles. Similar al que feien Eliott Ness i els seus homes contra Al Capone, vaja, encara que en aquesta ho fan amb més contundència.
Compte, la pel·lícula és molt correcte, t'enganxa des de la primera escena i fa que entris de ple al 1949 gràcies a la seva ambientació acurada fins al mil·límetre. Una mica com Public Enemies, que narra les desventures de John Dilinger.

Excel·lents interpretacions, sobretot de Sean Pean (del malvat Mickey Cohen), encara que al principi costa bastant veure'l en aquesta grotesca caracterització, i Josh Brolin (Sgt. John O'Mara), que broden els seus papers protagonistes.
Sensacionals els secundaris, fins i tot Ryan Gosling (Sgt. Jerry Wooters), especialista en posar cara de pòquer i xerrar poc. Tots en general estan a l'alçada de les circumstàncies i fan creïbles les escenes, que d'això es tracta.

La banda sonora acompanya perfectament a l'ambient, segurament és l'apartat més senzill, i emulant una mica les impressionants posades en escena d'Scorsese a Casino o a Goodfellas, aquesta cinta també treu punta als engalanats clubs nocturns, als luxes corruptes, droga, prostitució, etcètera...

Segurament no serà una pel·lícula que calgui (o vingui de gust) veure més de dues vegades, però desenvolupa el seu objectiu correctament, et fa passar l'estona i et trasllada a aquella època, molt lluminosa però igualment cruel.

Adient per a amants del cinema negre amb dosis d'acció. Contraindicada per a qui pensi veure quelcom a l'alçada de les ja mencionades més amunt.

Fitxa:
2013
Director: Ruben Fleischer
Guió: Will Beall, Paul Lieberman (novel·la)
Repartiment: Sean Pean, Josh Brolin, Ryan Gosling, Emma Stone, Giovanni Ribisi, Nick Nolte, ...

Track escollit:
"Mr. Five by Five"
written by Gene De Paul and Don Raye
performed by Imelda May

Frase escollida:
Sgt. Jerry Wooters: The whole town's underwater. You're grabbing a bucket when you should be grabbing a bathing suit.

The Amazing Spider-Man

Quan es va saber que la franquícia de l'home aranya tornava a començar de cap i de nou, la sensació més generalitzada va ser la de que ens havien pres el pèl. Com podia ser que després de veure tres pel·lícules del superheroi en leotards no feia pas gaire tornessin a començar?
En primer lloc, resulta que Sam Raimi (el director de les darreres) tenia desavinences amb el guió i tota una serie d'excuses que se solen posar quan a hollywood no es posen d'acord amb els diners.

Així doncs, tenien diverses opcions com la de continuar igual però amb història nova, però finalment van decidir tornar als orígens (una mica com el que varen fer amb Hulk) i canviar de repartiment, director i tota la pesca.
De fet, el canvi d'actor era un imperatiu, perque (no) em sap greu, però Tobey Maguire era horrorós com a Peter Parker, el feia massa imbècil, i quan li van donar l'oportunitat de treure el seu costat fosc era tan lamentable que feia vergonya aliena.

En definitiva, s'hi estarà més o menys d'acord amb que Hollywood posi excuses cada vegada més estúpides per tal d'encobrir que no tenen idees bones per a fer pel·lícules (i tirar dels còmics gairebé sempre funciona), però el cas és que la nova entrega d'Spider-Man és d'allò més interessant.
Interessant pel que fa a les tres anteriors, és clar. No per ella mateixa.

El cas és que en aquesta els personatges cobren més importància, hi ha alguns matissos més. Amb tot, encara que la història és força similar, els trets diferencials fan que no sigui una mera cinta de superherois corrent i lluitant contra el mal.

El nou Peter Parker, per exemple és bo. És més normal. No la caricatura de l'anterior. Aquest d'ara no és el nano més popular de l'institut (que ja és això), però tampoc un retrassat mental sobretot quan parlava amb la cara-de-pa-de-ral de la Mary Jane (que per cert, aquí no surt, el personatge femení és Gwen Stacy, que a la saga de Raimi va sortir a la tercera.
Tornant a la figura de Parker, les millores substancials a banda del caràcter, com a mínim si el seu alter ego ha estat fent de les seves, a ell se li noten les ferides de guerra l'endemà. Això si, trobo que com a superheroi, no hauria de treure's la màscara tant sovint, no? Una de les gràcies dels superherois és la seva identitat secreta...

Amb poca acció per ser una cinta d'aquest gènere, té els seus gags (que potser podrien haver-se cuidat una mica més), i els seus moments tendres (que s'apropen perillosament a situacions de la talla de sagues juvenils de no-morts, saps?). Però en definitiva deixa més bon sabor de boca que les seves precedents.
Així que com a mínim tenim una de superherois en la que els personatges tenen més cos que els efectes especials.

Per cert, dos apunts: en primer lloc si aneu a veure-la al cinema no marxeu quan surtin els crèdits, que hi ha una mica d'escena més. I en segon lloc, el moment més memorable del film és durant el cameo d'Stan Lee.

Adient per als que volien alguna cosa més del dels leotards i contraindicat per a aquells que esperin veure molta acció i res de guió.

Fitxa:
2012
Director: Marc Webb
Guió: James Vanderbilt, Alvin Sargent, Steve Kloves i Stan Lee i Steve Ditko
Repartiment: Andrew Garfield, Emma Stone, Rhys Ifans, Denis Leary, Martin Sheen...

Track escollit:
(none)

Frase escollida:
Spider-Man: Oh, no! You've found my weakness! Small knives!