The Chronicles of Riddick

Pel·lícula de ciència-ficció amb una estètica molt extrema tant d'una banda com de l'altra. Farcida de referències a d'altres estils i gèneres, amb profecies i escollits (bevent una mica de The Matrix, però sense passar-se). Molt treballades les indumentàries i els ambients, els ítems de cada raça i els seus costums, però amb força mancances argumentals.

La cinta, de fet, ve a ser una segona part de Pitch Black, amb qui comparteix nombrosos personatges i de la que en segueix el fil conductor. 
La cosa va d'un furià, Riddick (Vin Diesel), que se suposa que segons una profecia ha d'acabar amb el 'regnat' de Lord Marshal (Colm Feroe), líder de la raça dels Necròfers, un éssers dominants, convertidors a la seva fe o botxins en trobar resistència a aquest objectiu... Hi trobem altres races d'altres planetes, però explicades amb poc detall o mal aprofundides, les elementals (interpretades per Judi Dench), els habitans del planeta Helion Prime, assetjats en aquesta ocasió pels Necròfers, i no com a raça però sí com a part suposadament important de la trama els habitans del planeta Crematòria, un planeta-presó on de dia és un infern i de nit un congelador.

El dolent d'aquesta seqüela és que vol tocar massa tecles i no n'acaba tocant cap de bé. La trama és perd massa en l'escena del planeta-presó (excusa per introduïr-hi el personatge femení de torn, Kyra, interpretada per Alexa Davalos, que és una versió femenina de Riddick) i deixa molts buits d'altres personatges que, ben desenvolupats, podrien haver donat quelcom més d'entitat al film.
És el cas del furià convertit a necròfer interpretat per Linus Roache, Purifier, del que se'n sap ben poc de la seva història i del perquè dels seus ambigus actes. O el de la parella Vaako i Dame Vaako (Karl Urban i Thandie Newton, respectivament), una barroera imitació espacial del matrimoni Macbeth...

En definitiva, el millor de la pel·lícula -sorprenentment- és Vin Diesel, que encarna a la perfecció l'assassí en sèrie perseguit per la majoria que és passa la pel·lícula deixant anar una sèrie de frases lapidàries que faran les delícies dels amants d'aquest gènere de frases del paio dur de la pel·li...
Lamentables errors i contrasentits en el guió i poc aprofundiment general que fan que només sigui un divertimento quan no es té res més a fer un dissabte a la tarda.

Adient per a incondicionals de Diesel i les seves frases i contraindicat per als que prefereixin emprar la tarda de dissabte amb un bon llibre (o normalet, tampoc cal que sigui una obra mestra de llibre, segur que ho supera...).

Fitxa:
2004
Director: David Twohy
Guió: David Twohy (guió), Jim Wheat i Ken Wheat (personatges)
Repartiment: Vin Diesel, Colm Feroe, Judi Dench, Alexa Davalos, Thandie Newton, Karl Urban, Nick Chinlund, ...

Track escollit:
"The Chronicles of Riddick" (theme)
by Graeme Revell

Frase escollida:
Richard B. Riddick: You made three mistakes. First, you took the job. Second, you came light. A four man crew for me? Fucking insulting. But the worst mistake you made...
[Toombs darts for the gun rack which he finds to be empty while Riddick smiles]
Richard B. Riddick: ...empty gun rack.

Skyfall

Sembla que com més avancem en la saga, James Bond és menys Bond. Aquestes ganes de modificar quelcom per modernitzar-ho o ves a saber per a què, fan que les pel·lícules de Bond ja no siguin les que eren. Ja van començar amb Casino Royale, que com a pel·lícula està bé, però no és el que esperes (o no és tot el que esperes) quan vas a veure'n una de l'agent 007.
En l'era de Daniel Craig han volgut dotar a James Bond de més humanitat, de més vulnerabilitat, i això no és.
Quan un va a veure una pel·lícula d'aquesta llarguíssima saga (Skyfall és la que fa 23) espera veure un individu mascilsta i lleugerament misògin producte de la Guerra Freda, carregat de gadgets proporcionats per un ancià sarcàstic (Q), que fa un munt de fantasmades en missions complicadíssimes sense ni despentinar-se. Un agent secret que s'ho fa amb la dolenta i amb la bona de la pel·lícula (les noies Bond) i que acaba en una lluita gairebé èpica amb el malvat de torn.

Si bé tot sembla indicar després d'aquesta tercera entrega del llegat Craig que la cosa va avançant per a tornar als trets clàssics que van fer d'aquesta saga el que és, l'espera s'està fent eterna.
Skyfall és la que menys acció té d'aquestes tres darreres i, de fet, la cinta no gira al voltant de l'agent 007, sinó del seu cap, M (Judi Dench), amb qui l'agent secret té una relació gairebé materno-filial que fins i tot en certs moments té alguns aspectes de matrimoni.
La trama s'endinsa en coses passades del personatge suposadament principal, els orígens, la seva infantesa (cosa que té força similituds amb el Bruce Wayne de Christopher Nolan a la saga recent de Batman), i defineix molt més els personatges que qualsevol altra entrega anterior.

També el dolent de la pel·lícula és diferent, Silva (Javier Bardem), que busca venjança amb la cap de l'MI6 per raons que també entren en el terreny de les relacions personals. Bardem possiblement sigui el millor de la cinta, i dic probablement per que molt em penso que el doblatge no fa justícia a la seva interpretació (tinc pendent de veure-la en VO, segur que val més la pena)*.

SPOILER
Així doncs, bàsicament aquesta entrega va destinada a relatar un canvi en les línies de la saga. És a dir, està al servei d'ella mateixa. La trama serveix per explicar el canvi del personatge M (de Judi Dench a Ralph Fiennes), la incorporació de Q (Ben Whishaw), que passa de ser l'ancià sarcàstic a un jove superdotat informàtic pedant -molt malament, a la darrera de l'era Brosnan van fer el magnífic canvi del malaurat Desmond Llewelyn a John Cleese- i l'aparició de Miss Moneypenny, que ara ho serà l'actriu afroamericana Naomi Harris.
FI SPOILER

Per cert, molt patillera l'escena que emula l'arribada dels helicòpters d'Apocalypse Now...

En definitiva, que encara no és James Bond en estat pur, però se li va acostant. Adient per als no seguidors de l'agent secret que vulguin veure una pel·lícula força coherent i amb una digne construcció de personatges sense deixar la seva part d'acció pura i dura i contraindicada (malgrat molta crítica entesa digui el contrari) per seguidors incondicionals de l'agent 007.

*NOTA D'ACTUALITZACIÓ: Una vegada vista la pel·lícula en VO, confirmo les meves previsions. Bardem és probablement el millor de la cinta i el doblatge no li fa justícia (ho sento pel doblador, que havia estat professor meu). El personatge de Silva si que té algun punt provocador cap a Bond que frega l'homosexualitat, però no fins al punt caricaturitzat que ens fa creure la versió doblada. Les tessitures de Bardem amb la veu són genials i val molt la pena veure-la en la seva versió original, tota una altra pel·lícula.

Fitxa:
2012
Director: Sam Mendes
Guió: Neal Purvis, Robert Wade i John Logan
Repartiment: Daniel Craig, Judi Dench, Javier Bardem, Ralph Fiennes, ...

Track escollit:
"Skyfall"
Written by Adele Adkins & Paul Epworth
Performed by Adele

Frase escollida:
Q: It always makes me feel a bit melancholy. Grand old war ship. being ignominiously haunted away to crap... The inevitability of time, don't you think? What do you see?
James Bond: A bloody big ship. Excuse me.
Q: Double-O Seven. I'm your new Quartermaster.
James Bond: You must be joking.
Q: Why, Because I'm not wearing a lab coat?
James Bond: Because you still have spots.
Q: My complexion is hardly relevant.
James Bond: Your competence is.
Q: Age is no guarantee of efficiency.
James Bond: And youth is no guarantee of innovation.
Q: Well, I'll hazard I can do more damage on my laptop sitting in my pajamas before my first cup of Earl Grey than you can do in a year in the field.
James Bond: Oh, so why do you need me?
Q: Every now and then a trigger has to be pulled.
James Bond: Or not pulled. It's hard to know which in your pajamas... Q.
Q: Double-O Seven...