Rango

Una cinta d'animació que d'entrada no deixa de ser una història d'allò més tòpica, amb la seva moralina, en aquest cas, el creu en tu mateix. El pròleg de la mateixa és excessivament llarg i fa que es tardi en entrar a la pel·lícula, però una vegada dins, i desgranant-ne els diversos aspectes, es pot arribar a trobar-ne el què.
En realitat Gore Verbinski es dedica a fer homenatges, picades d'ullet i referències a l'spaguetti western a tort i a dret, i d'això en fa una pel·lícula. Si bé és cert que hi ha moments memorables, no passa de ser un divertimento de dissabte a la tarda.

Els aspectes destacables de la cinta els tenim en els personatges, molt ben creats tant estèticament com de caràcter. Es podria dir que cadascun dels personatges és l'animal que és (o que sembla ser) en funció del que -segons la cultura popular- s'adapta més al seu caràcter. D'altra banda tenim la banda sonora, un dels trets més atractius de la pel·lícula. Cada nota casa perfectament amb l'escena i fins i tot és un dels recursos emprats per a certs homenatges.

Les escenes d'acció estan ben plantejades i portades a terme, de fet no s'espera menys de Verbinski, alguna cosa s'ha de notar de les tres entregues de Pirates Of The Caribbean.

I el que més es recordarà són els ja citats homenatges i referències (sobretot als westerns de Sergio Leone). D'una banda tenim els mussols mariachis que fan de narradors, un recurs que van utilitzar els germans Farrelly a There's Something About Mary. En segon lloc hi ha l'aparició de l'Spirit of the West, personatge creat a semblança de Clint Eastwood.
Pel que fa a picades d'ullet de la banda sonora, tenim la cançó dels crèdits a càrreg de Los Lobos, que recorda molt a una barreja entre el Misirlou de Pulp Fiction i Green Hornet a Kill Bill, i l'escena de l'atac aeri amb Ride Of The Valkyries emula l'Apocalypse Now de Coppola.
I per últim, la camisa hawaiana de Rango, un homenatge al doblador del personatge (que té un cameo als inicis de la pel·lícula) Johnny Deep, en el seu paper a Fear and Loathing in Las Vegas.

Poca cosa més a destacar de la cinta. Una ambientació prou bona i uns efectes dignes de la tecnologia de que disposem. Adient per a la canalla i alguns pares que veuran reflexats molts moments dels seus westerns preferits i contraindicat pels que s'esperin trobar quelcom brillant com Monsters, INC. o Shrek.

Fitxa:
2011
Director: Gore Verbinski
Guió: John Logan
Repartiment (veus): Johnny Deep, Bill Nighy, Ned Beatty, Timothy Olyphant, ...

Track escollit:
"Walk Don't Rango"
Written by John Thum & David Thum
Performed by Los Lobos featuring Arturo Sandoval
Produced by Hans Zimmer & Gore Verbinski
Los Lobos performs courtesy of Shout! Factory
Arturo Sandoval performs courtesy of Concord Picante

Frase escollida:
Rango: I couldn't help but notice you noticing me noticing you.

Brave

La nova pel·lícula d'animació de la factoria Pixar decepciona. Hi ha alguns detalls dignes de menció, però en essència no aporta gaire, doncs és la mateixa base de cintes com Shrek, però amb matissos.
La diferència rau en que aquí manen les dones i en que els homes, per la seva part, no deixen de ser uns nens eixelebrats.
La història tracta d'una princesa que no vol ser-ho, d'una guerrera innata i, en conseqüència, de la relació tensa amb sa mare, la reina, que és tot el que una membre de la reialesa ha de ser (això si, dins d'un context escocès portat a l'extrem de la seva brutesa).

Com era d'esperar en una pel·lícula moderna d'animació, hi ha algun gag que t'arrenca un somriure, però res a veure amb d'altres entregues -tant de Pixar com de Dreamworks- que la deixen a l'altura de les sabates. El film està dedicat a Steve Jobs, fundador de la factoria i la sorpresa realment sensacional de l'estada al cinema és el curtmetratge La Luna que es projecta abans que comenci la pel·lícula en sí.
Un curtmetratge genial amb reminiscències de Méliès i El Petit Príncep de Saint-Exupéry. Una joia, creieu-me.

Així doncs, no està a l'alçada de Wall-E, Up o Toy Story i sortiràs del cinema amb una sensació de "me sabe a poco".
Adient per a aquells que tinguin menuts, però no espereu masses conyes amb doble sentit que fan que els adults s'ho passin bé i contraindicada per a aquells que esperen trobar-se una obra memorable d'animació.

Fitxa:
2012
Director: Mark Andrews
Guió: Mark Andrews, Steve Purcell, Brenda Chapman i Irene Mecchi.
Repartiment (veus): Kelly Macdonald, Billy Connolly, Emma Thompson...

Track escollit:
"Touch the Sky"
Music by Alex Mandel
Lyrics by Mark Andrews & Alex Mandel
Performed by Julie Fowlis

Frase escollida:
Princess Merida: Sorry, I don't speak Bear.