Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Denzel Washington. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Denzel Washington. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2013

Flight

El que sembla una pel·lícula sobre un vol formidable, una acrobàcia aèria i uns efectes especials colpidors (sempre segons el tràiler), acaba sent la història sobre un pilot de línies aèries molt qualificat i dotat, però amb greus problemes de drogues i sobretot d'alcohol. Cosa que d'entrada fa, com a mínim, dubtar de qui ens porta quan viatgem pels aires.
A banda d'això, purament anecdòtic, la cinta es recrea en les conseqüències habituals després d'un accident aeri, les diferents parts implicades, la lluita en contra de l'evidència per part del protagonista..., tot acabat amb una filigrana de final semi-feliç al més pur estil de Hollywood.

A banda d'una bona fotografia i un excés (ben entès) de moviment de càmera durant les turbulències de l'avió com a aspectes tècnics, la cinta destaca sobretot per dues coses. En primer lloc per la interpretació dels principals personatges. D'una banda Denzel Washington (Whip Whitaker), que interpreta molt bé separant l'estat ebri i sobri, encara que algunes vegades en el doblatge no acabi de veure-se'n la diferència. Don Cheadle i Bruce Greenwood (Hugh Lang i Charlie Anderson, respectivament) són correctes, sense eclipsar els protagonistes. I Kelly Reilly (Nicole), fa de perfecta ionqui desenganxant-se amb ganes de viure i amb por de recaure.
Brillant l'aparició de John Goodman (Harling Mays), el camell de Whitaker. La seva actuació, que per temps en pantalla podria ser un cameo, és sensacional, donant uns tocs d'humor amb algunes frases fetes i menjant-se la càmera (per interpretació i per dimensions...).
Digne de menció de James Badge Dale (Gaunt Young Man - Mark Mellon), que interpreta un malalt de càncer força lúcid dins de la seva bogeria.

I en segon lloc -d'aspectes que destaquen de la pel·lícula- està la banda sonora. Si bé és cert que la cinta per sí sola està prou bé, la banda sonora molt ben escollida acaba d'amanir-ho tot i li dóna un caràcter molt adient.
Hi ha moltes cançons molt ben escollides per cada moment de la trama, i potser és força evident l'elecció de Sweet Jane de Cowboy Junkies per l'escena de la punxada d'heroïna, però fins i tot la música de l'ascensor (no la versió original, si no una versió a l'estil de fil musical), With a Little Help From My Friends, de The Beatles, va com anell al dit per a l'ocasió de l'escena...

Adient per a gaudir de quelcom amb ritme narratiu i musical, contraindicat per a qui es pensi que tracta de maniobres aèries impossibles una darrera l'altra (només n'hi ha una i no té un pes excessivament important a la trama).

Fitxa:
2012
Director: Robert Zemeckis
Guió: John Gatins
Repartiment: Denzel Washington, Nadine Velázquez, Kelly Reilly, John Goodman, Don Cheadle, Bruce Greenwood, James Badge Dale, ...

Track escollit:
"Simpathy for the Devil"
Written by Mick Jagger & Keith Richards
Performed by The Rolling Stones

NOTA: Afegeixo un link amb el llistat d'Spotify de la resta de cançons -que val la pena- AQUÍ

Frase escollida:
Harling Mays: I'm on the list, baby girl. Mister Mays. Harling.

15 de jul. 2012

Inside Man

Magistral pel·lícula que relata un atracament a un banc. La gràcia del tema és que no es tracta d'un atracament convencional. És una cinta d'aquelles que et donen un valor afegit a un tema ja molt tocat.
Una de les coses que la fan especial (a banda del desenllaç) és la manera com està muntada. Petites porcions de flaixbacs a partir de mitja pel·lícula fan que comencis a preguntar-te el perquè de tot plegat en veure que els policies van tan perduts com tu.
Gairebé tota la cinta es desenvolupa entre el banc i el camió de la policia des d'on s'intenta treure l'entrellat de a què juga l'atracador. Aquest lladre veritablement llest l'interpreta meravellosament Clive Owen, antítesi del policia principal, Denzel Washington.

Està bé que en una pel·lícula d'aquestes característiques es jugui amb el res és el que sembla i no es caigui en el recurs fàcil del lladre que vol robar un munt de diners i el policia de torn, molt ianqui ell, li ho impedeix. Aquí la cosa no va d'això, i és d'agrair...

D'altra banda hi ha l'aportació de Jodie Foster, enigmàtica com ella sola, no se m'acudeix una altra actriu per dur a terme aquest paper, tot i que la seva part de la trama serveix per a ben poc en el resultat final. Tan sols per marejar una mica la perdiu i potser contextualitzar la figura del president del banc en qüestió. I la més que irrellevant aparició de Willem Dafoe.
El que més val la pena sens dubte és la relació lladre-policia. Per la sobradesa d'Owen contra el "vull que siguem amics" de Washington. A banda d'això, potser s'haurien d'haver buscat alguns secundaris millors d'entre els hostatges del banc. N'hi ha de brillants, però també de pèssims.

Per tant, adient per a qui gaudeixi de les cintes de robatoris amb més intel·ligència que gadgets i contraindicat per a aquells que varen disfrutar amb Atraco por Duplicado.

Fitxa:
2006
Director: Spike Lee
Guió: Russell Gewirtz
Repartiment: Clive Owen, Denzel Washington, Willem Dafoe, Christopher Plummer, Jodie Foster...

Track escollit:
"Gold Digger"
Written by Kanye West (as Kanye Omari West), Ray Charles, Renald Richard
Performed by Kanye West featuring Jamie Foxx
Courtesy of Roc-A-Fella Records, L.L.C.Under license from Universal Music EnterprisesContains a sample of "I Got a Woman"Performed by Ray Charles
Courtesy of Atlantic Recording Corp.By Arrangement with Warner Music Group Film & TV Licensing

Frase escollida:
Four Seasons Maitre: Good afternoon, sir. Do you have a reservation? 
Keith Frazier: Looking for the mayor. 
Four Seasons Maitre: May I have your hat, please? 
Keith Frazier: No, you cannot! Get your own.